Perquè no a Austràlia?

Com sabeu, la vida és un camí en el que estem constantment improvitzant. A més, tot i que sóc més aviat tranquil, sembla que últimament m'estic tornant un cul inquiet, i ja començo a indagar a on puc anar a parar, després d'aquesta etapa a Barna (quant de temps feia que no m'hi estava tant...). Doncs he deixat algo de banda els últims somnis d'aventures per àsia, i n'he reprès un de frustrat, ni més ni menys que Austràlia!! Bé, en realitat estic reinventant la idea que tenia, amb l'objectiu d'estudiar anglès, l'etern compte pendent... Doncs ja us aniré informant de com avança la idea!! (La foto és de Ayers Rock, Northern territory, Autralia)

AAaaaaaaahhhh!!!

Com un felí engaviat, vaig d'un cantó a l'altre de l'havitació intentant trobar la manera de treure aquest neguit, que rabia dins meu, en forma d'un crit cruel, aterrat, desgarrador, intens, impotent, definitiu, tal com llum de far que crida en la immensitat de la nit...

Venezolans a Barcelona

El cap de setmana passat vaig tenir una fantàstica visita de'n Cristian, la Vero i la Lis. Ens vam coneixer en un "Couchsurfing meeting" a Amsterdam, es tracta de trobades que organitza la gent que forma part del couchsurfing, per coneixer viatgers de tot el món. La noia que ens allotjava ens va parlar d'una trobada que organitzava un amic seu i amb l'Albert vam decidir d'anar-hi. Allà ens vam trobar amb gent de Canadà, Dinamarca, Mèxic, Itàlia, França, Holanda, Alemanya, Estats Units i Venezuela, entre d'altres, i es clar degut a l'idioma amb els que més vaig parlar va ser aquests nois i noies venezolans, que resultava que estaven fent un interessant viatge per europa tot aprofitant el couchsurfing. Em van explicar que cap a finals d'Agost volien passar per Barcelona i no vaig dubtar a quedar en que els faria un tour per la meva estimada ciutat.

Va resultar que el segon dia que estaven aquí es van quedar sense allotjament, ja que l'estrafolari anglès que els havia ofert el couch, no podia tenir-los més temps a casa, i és clar finalment em vaig decidir a convidar-los a passar els dies que els quedavena casa meva. Els vaig portar per mitja ciutat, des de les fonts de montjuic al parc güell, la sagrada família, el barri gòtic, la platja de la barceloneta, el moll de la fusta, l'estació de frança, etc. Vaig intentar explicar una mica la història de la ciutat, i fer una mica de païs, tot i que em sembla que hauré d'estudiar una mica la pròxima vegada, ja que és en aquests moments quan t'adones que a vegades coneixem millor els llocs en els que viatgem enlloc del que tenim a casa...

La veritat és que m'agradaria repetir l'experiència i espero poder acceptar algun dia la seva invitació de visitar Venezuela!! Aquí van algunes fotos d'aquests dies...

La lluita contra el mar

Holanda, des dels seus inicis com a país, ha mantingut una lluita titànica contra el mar, guanyant terreny al mar amb l'objectiu de augmentar el seu territori. El resultat és que una tercera part es troba sota el nivell del mar.

Un dels grans invents que van realitzar va ser els molins de vent (windmills), ja que permetien aprofitar l'energia eòlica per bombejar l'aigua de les pluges d'un dica al següent a través dels canals. Un molí elebava l'aigua d'un canal més baix a un de més alt, el mateix amb el següent i així fins arribar al mar. A partir de la revolució industrial s'utilitzen bombes elèctriques per fer aquesta funció, però gran part dels molins es conserven i es poden visitar, a més alguns s'han convertit en unes vivendes molt originals...

Un altre problema era el risc constant de patir una inundació degut a les crescudes del temible mar del nord. L'1 de febrer de 1953, unes grans inundacions van provocar que 1835 persones moríssin ofegades, més de 100.000 persones que van haver d'evacuar i quasi 200.000 Ha de terreny van quedar submergides sota les aigües. La tempesta va penetrar en els pobles costers enmig de la nit, atrapant els seus habitants a les seves cases. Va ser a partir d'aquell moment que es va començar a gestar el que es convertiria en el "Pla Delta". Una de les grans obres que es van realitzar va ser la barrera "Easter Scheldt Barrier", una fortalesa de ciment i acer de 3 Km de llarg. La barrera es manté mig oberta i l'aigua passa per sota, però quan les condicions del mar enpitjoren 62 comportes de tubs d'acer es submergeixen sellant la zona en aproximadament una hora.

Un altre problema que van haver de resoldre va ser el de donar entrada i sortida al mar del nord als baixells del port de Rotterdam. Es va construir un canal de pas pels baixells, però com que també permetia l'entrada de l'aigua, s'hi va construir el que es coneix com la barrera "Maeslant". Es tracta de dues comportes que són gegantesques càmeres d'aire flotants que medeixen el mateix que dos camps de futbol cada una. Quan s'aproxima una tempesta l'aigua inunda les càmeres d'aire i el mur s'enfonsa formant una barrera sobre el mar, quan ha passat el perill se n'extreu l'aigua per fer-les pujar.

Fotos Holanda

Aquí van algunes foticos del viatge...

Couchsurfejant per Holanda:

Una de les coses que he experimentat en aquest viatge ha estat el Couchsurfing. Em sembla que ja ho havia comentat en alguna entrada anterior, es tracta d'una web que posa en contacte gent de tot el món que vol viatjar d'una manera alternativa, ja que es tracta de persones que ofereixen casa seva per allotjar-se. Però realment és molt més que això, es tracta de posar en contacte persones que intercanvien experiències, coneixements, cultures... ampliant així els nostres horitzons i canviant la forma en que ens relacionem amb el món. D'alguna manera podem dir que contribueix a fer un món millor!!

La meva experiència ha estat molt bona, primer ens vam allotjar a Amsterdam a casa d'una noia holandesa de 20 anys, l'Antoinette. Ella ens va acollir a casa seva, en un pis d'estudiant d'una barriada a les afores de la ciutat, tot i que aquests dies estava sola al pis. Com que estava de vacances tenia temps per a dedicar-nos i ens va venir a buscar a l'estació de tren de Biljmer Arena, just al costat de l'estadi on juga l'Ajax. Després d'un bon te al seu piset, ens va portar a descobrir la ciutat, portant-nos a menjar els típics "pancakes", guiant-nos pels canals amb una bicicleta aquàtica (bé, això de guiar-nos és un dir, ja que després d'una hora voltant no trobàvem l'estació on havíem de tornar el patinet...), introduïnt-nos en la fantàstica herba holandesa i portant-nos a fer birres per la ciutat (Proust!!!). Els següents dies però vam decidir anar una mica més pel nostre compte, ja que el primer dia ens haviem polit quasi la meitat del pressupost... ups! A la nit vam compartir l'havitació amb l'Antoinette, en uns matalassos francament confortables, després es clar de compartir un excel·lent vi del Priorat que havia resistit el nostre vol i "a tipical spanish meal", una estupenda truita de patates.

El quart dia ens vam acomiadar d'Amsterdam i de la nostra Couch per dirigir-nos cap a un poblet del nord, per veure una mica de natura i anar a trobar la persona que ens acolliria els següents dos dies... vam agafar el tren destinació Alkmaar. Només arribar ens va fascinar el païssatge que ens esperava: un caminet enmaonat ens guiava a través de prats d'un verd intens tot sortejant petits canals que formaven llacs on ànecs i signes ens sonreien (bé això potser era després de esgotar l'últim cogollo de white widow que ens quedava...). Però vam acabar d'al·lucinar quan vam arribar a la casa on haviem de passar el cap de setmana, un dúplex envoltat de jardí, enmig d'una tranquil·la zona residencial. Després de picar a la porta sense resposta, ens vam endinsar cap al jardí on estava llegint en Richard, un home d'uns 40 anys, que de seguida ens oferia la seva hospitalitat amb un te. Amb ell vam compartir molts bons moments compartint experiències, sobretot l'Albert, ja que la parella de'n Richard, la Heleen, es dedicava a la permacultura, és a dir que estava visquent un temps en un hivernacle a Irlanda, per estar en contacte permanent amb les plantes i deixar així que elles t'ensenyin... El dia següent ens va portar a fer un passeig amb les seves bicis fins a la platja, uns 30 km, però és clar tot pla. A més sembla que tot Holanda està farcida de camins adaptats per anar amb bici, algo realment fantàstic!! Una platja quasi verge ens esperava, al igual que algunes gotes de pluja que ens donaven la benvinguda. Va ser fantàstic i és una de les moltes coses que possiblement no haguéssim fet si haguéssim anat pel nostre compte... Abans de marxar però, com a bons hostes els vam fer una ja típica truita de patates, de la que van quedar encantats tan en Richard com el seu company de pis, l'Aaron.

Abans de tornar, la nostra ruta ens va portar a Haarlem, en record de les nits que hem passat l'Albert i jo al Haarlem Jazz Club...

Jo us animo de veritat a que proveu aquesta manera de viatjar (la web està a la columna de la dreta, on posa "recursos per viatgers"). Ah i no és necessari que allotgeu a la gent si no en teniu interès, tot i que després de provar-ho us n'agafaran ganes...

Cap a Amsterdam falta gent!!

Eiii companys,

Per fi de VACANCES!!! Mai havia desitjat tant aquesta paraula com en aquest cas... deu ser que ens fem grans i ens anem endinsant en el sistema. Bé, per disfrutar-les doncs he decidit fer una escapadeta a Amsterdam, marxo demà i torno el dilluns que ve. Ja us explicaré per aquí què hi he descobert.

Petons a tots i totes i bones vacances, es clar!!

Civediamo.

Puedo escribis los versos más tristes esta noche.

-

Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,

y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".

-

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

-

Pu edo escribir los versos más tristes esta noche.

Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

-

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.

La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

-

Ella me quiso, a veces yo también la quería.

Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

-

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

-

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.

Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

-

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.

La noche está estrellada y ella no esta conmigo.

-

Como para acercarla mi mirada la busca.

Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

-

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.

Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

-

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.

Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

-

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.

Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

-

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.

Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

-

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,

mi alma no se contenta con haberla perdido.

-

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,

y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

-

Pablo Neruda

Tenies raó Mirkito, poques preguntes realment tenen importància, i la llum sempre està present, només cal recordar-se d'obrir la finestra cada matí!! Sembla que l'arribada de l'estiu ha fet madurar les ganes de viure el moment... Som-hi doncs!!!

Reflexions en la foscor

Com seguir un camí quan no saps el que vols, quan tot sembla difús davant teu? Com lluitar quan no veus on poses cada pas? És la vida tansols un pas davant de l'altre sense saber on vas o cal fixar una meta i dirigir tots els teus esforços per arribar-hi? Com fixar un objectiu quan no saps qui ets? Sóm el que fem o fem el que sóm? Cal buscar les respostes en nosaltres mateixos o hem de sortir a buscar-les? Tenen resposta totes les preguntes? Tantes preguntes i tan poca llum...

Hola, ja veieu que no escric gaire aquests dies, i és que últimament estic una mica estancat en general... Vaig tirant amb la feina però sense massa il·lusió, ja començo a estar una mica cremat amb els horaris, però almenys cobro a final de més que tal com estan les coses ja és molt. Pel que fa a la resta no gaire animat, però amb les ganes de que les coses puguin anar millorant poc a poc. Bé, només que suposo que de moment no hi escriuré gaire, així que fins que trobi algo d'inspiració... Petons i abraçades a tots i totes els que heu anat seguint aquest blog!!!

Auzells: El cupatge en la seva màxima expressió

Auzells és el primer vi blanc de les bodegues Tomàs Cusiné, ubicades a la Denominació d'Orígen Costers del Segre (província de Lleida). En Tomàs Cusiné n'és l'Enòleg i l'iniciador d'aquest projecte el 2003, després de anys d'experiència en la elaboració i comercialització de vi. El celler està ubicat a la població del Vilosell, a la comarca de Les Garrigues, a l'antiga cooperativa del poble, remodelada per als nous sistemes de vinificació. La finca té 29 Ha de bosc de pi i alzina i 40 Ha de vinya, a una altitud de 700 m sobre el nivell del mar, on cultiva diverses varietats seleccionades per adaptar-se el millor possible als sòls calcaris que dominen el terreny.

L'Auzells és un vi peculiar degut a l'elaborat cupatge que s'hi ha realitzat, ensamblant 9 varietats de raïm blanc diferents, cada una d'elles vinificada per separat i criades sobre lies durant 3 mesos, un 10% en barriques de roure francès i la resta en dipòsit (les lies són les reste dels llevats morts després de la fermentació, les quals aporten àcids grassos, entre d'altres substàncies, al vi si se'l deixa en contacte amb aquestes remenant suaument cada dia). És un vi de color groc daurat amb tonalitats verdoses, fresc amb aromes intenses a fruites blanques i exòtiques (pinya, aranja, pera, poma verda...). En boca és equilibrat, cremós (degut a les lies), bona acidesa i fruita fresca.

• Graduació: 12,5º
• Varietats: Macabeu (28%), Viognier (25%), Saubignon blanc (19%), Chardonnay (15%), Parellada (7%), Muller Thurgau (2%), Muscat Frontignac (2%), Albariño (1,5%) i Riesling (1,5%).
• DO: Costers del Segre
• Tª de servei: 7º-9º
• Preu: 9-10 euros

La mateixa bodega també produeix dos vins negre de gran qualitat: Vilosell i Geol.

Són segurs els cibercafès?

Quan estem de viatge durant un cert temps és molt interessant que poguem contactar amb les persones que tenim lluny a través d'internet, ja sigui per l'skype, el correu, els blogs, etc. Doncs he trobat un article a Viaja blog que parla de les precaucions que cal prendre al connectar-nos als civercafès, ja que actualment els podem trobar a quasi tot el món, des de refugis en les muntanyes més altes fins a càlides platges. Aquí en teniu un resum:

1. Utilitza Firefox Portàtil (Portable Firefox). És una bona manera de fer més segura la teva connexió a iternet. Aquest programa el podem portar en una memòria externa (USB) i instal·lar-la a l'orinador al que ens connectem.
2. Un cop instal·lat el programa a l'ordinador del cibercafè és el moment de connectar-se a internet. Per a una millor seguretat és important que utilitzis una connexió segura al connectar-te a llocs sensibles, com a les dades d'un compte corrent. Hem de fixar-nos en el candau que apareix a la dreta de la barra de direccions indicant una direcció segura, en cas contrari intenta teclejar de nou la direcció utilitzant "https" en lloc de "http". D'aquesta manera tindrem una connexió segura i encriptada a la pàgina web. Si no recordes de fer-ho cada cop que entris a una pàgina, pots afegir aquesta direcció encriptada als "favorits" i es quedarà gravat al programa tenint així els mateixos favorits a tots els ordinadors als que et connectis.
3. Confon als keyloggers: Cal saber que pot haver-hi un programa instal·lat a l'ordenador que utilitzes el qual pot gravar tot el que teclegis. Aquests programes s'anomenen keyloggers i són especialment perillosos quan teclegem noms, contrasenyes, números de targeta o passaport. Afortunadament hi ha algunes coses que es poden fer. Primer, al utilitzar les adreces dels favorits, ja no queden gravades aquestes perquè no les hem hagut de teclejar. Un altre truc senzill és amagar la teva contrasenya en un mar de caràcters. Per fer això, entre cada caràcter de la teva contrasenya clica a fora de la casella i tecleja alguns caràcters aleatoris abans de tornar a la casella de la contrasenya i introduir el següent caràcter d'aquesta. Així el queda gravada la contrasenya però impossible de distingir.
4. Canvia les teves contrasenyes amb regularitat, en funció del temps que estiguis viatjant, i intenta que no s'assemblin a les anteriors.
5. Comprova la seguretat de l'ordenador: comprova que tenen algun antivirus instal·lat (normalment són els gratuïts AVG o Avira).
6. Enxifra les teves dades: és fàcil que per algun contratemps en el teu viatge et trobis en que has d'enviar informació privada i sensible a un amic o familiar (un número de passaport, DNI, dades de targetes de crèdit o el seu PIN, etc.). Una bona idea és utilitzar un correu encriptat, que es pot fer de forma senzilla amb el servei de google Gmail Encryption en el cas de tenir compte de Gmail, o Encrypt this en altres casos.
7. Cuidado amb el "phishing": És un tipus d'estafa que es basa en emails i pàgines web que imiten quasi a la perfecció l'aparença dels autèntics. El cas més conegut seria el del mail del teu banc que sol·licita que accedeixis a una pàgina web en la que has d'introduir les teves dades per qüestions de manteniment. Fent després traspassos del teu compte a d'altres externs per robar-te. Penseu que els bancs mai et demanen les dades per mail!!
8. Tanca la teva sessió abans de sortir del cibercafè, ja que és algo molt comú que tanquem la finestra del navegador sense tancar la sessió del correu, messenger, skype, etc.

Algunes mesures ens poden semblar exagerades, però no crec que penseu el mateix el dia que tingueu un frau per no haver seguit alguna de les recomanacions anteriors. Espero que us facin servei.

Indicacions de vacunes

Aquí teniu indicacions de vacunació per algunes de les vacunes més corrents per als viatges. Més informació al Ministerio de Sanidad y Consumo.

Febre groga:

• Data de vacunació: Al menys 10 dies abans de l'inici del viatge.
• Dosis: Només una per via subcutània o intramuscular.
• Dosis de record: Al cap de 10 anys.

Hepatitis A:

• Data de vacunació: Al menys 2 setmanes abans de l'inici del viatge.
• Dosis: 2 per via intramuscular. La segona als 6-12 mesos.
• Dosis de record: Cada 10 anys.

Hepatitis B:

• Data de vacunació: Al menys 1 mes i mig abans de l'inici del viatge.
• Dosis: 3 dosis, la segona al cap d'un mes i la tercera als 6-12 mesos.

Febre Tifoidea:

• Data de vacunació: Al menys 2 setmanes abans de l'inici del viatge.
• Dosis: 3 per via oral, en 3 dies alterns.
• Dosis de record: Cada 3 anys si el risc continua.

Encefalitis japonesa:

• Data de vacunació: Al menys 6 setmanes abans de l'inici del viatge.
• Dosis: 3 dosis, la segona als 7 dies i la tercera als 30, per via subcutània.
• Dosis de record: Cada 2 anys si encara hi ha risc.

Tètanus i Diftèria:

• Data de vacunació: Al menys 1 mes abans de l'inici del viatge.
• Dosis: 3 dosis, la segona al cap d'un mes i la tercera als 12 mesos, per via intramuscular.
• Dosis de record: Cada 10 anys.

Còlera:

• Data de vacunació: Al menys 3 setmanes abans de l'inici del viatge.
• Dosis: 2 dosis amb intèrval d'una setmana, per via oral.

La Montesa, unió entre tradició i modernitat a la Rioja

La Montesa és un vi amb DO Rioja, fet amb les varietats Tempranillo, Graciano, Mazuelo i Garnatxa, i amb un envelliment de 12 mesos en barriques de roure francès i americà.

Es tracta d'un clàssic renovat, molt mediterrani i fàcil de veure. Aquest és un vi de les bodegues Palacios Remondo, les quals pertanyen a la família Palacios, que és una de les tradicionals de la Rioja, i que s'han anat estenent cap a altres parts d'Espanya com el Priorat o la Ribera del Duero, preparant-se les noves generacions en les millors escoles d'enologia i viticultura franceses. La bodega està situada a la Rioja oriental, al terme municipal d'Alfaro. Les 100 Ha de cultiu es desenvolupen al peu de la Sierra de Yerga, a una altitud de 550 m sobre el nivell del mar. El clima és mediterrani amb trets atlàntics, d'escassa pluviometria, ideal per al cultiu.

És un vi de color vermell granat intens, amb aromes delicades a violetes, maduixes, farigola, especiats, aromes minerals i un fons torrat de la fusta. En boca és molt gustós, voluptuós i equilibrat, amb un final llarg i intens. La seva graduació és de 14º que no destaquen. Surt per uns 10'5 euros. Us el recomano.

Allotjament i menjar a canvi de treball...

Una manera de viatjar interessant per tots aquells que disposeu de temps per a viatjar però que no us sobren els calers, és la que ofereix Help Exchange. Es tracta de una web que et permet posar-te en contacte amb gent que ofereix aquest intercanvi, ja siguin granges, cases, ranxos, B&B, backpackers hostels (hostals de motxillers), vaixells, etc. Està pensat tant per viatgers com per estudiants a l'extranger. Normalment es treballa una mitjana de 4 hores al dia, a canvi de allotjament gratuït i àpats, tot i que és bastant variable, depenent del que s'ofereixi a canvi (per exemple 2 hores de feina a canvi només de l'allotjament, o 6 hores de feina a canvi de tot això més accés gratis a internet, classes d'anglès, bicicletes, classes de yoga, kayaks... o treballar un dia 8 hores i el següent lliure, etc.). Els hostes sovint viuen amb els hospedadors donant un cop de mà a les feines diàries i cooperant mútuament.

Per poder accedir al servei cal registrar-se i després ja pots consultar els diferents llocs on es pot anar. La web opera a Austràlia, Nova Zelanda, Canadà, Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, Finlàndia, Bulgària, Escòcia, Anglaterra, Gales, Irlanda, França, Alemanya i altres països europeus. Està també en procés una expansió del servei a nivell més internacional, com ara Hawaii, Carib, Costa Rica, Xile, Equador, Japó, Corea i Sud Àfrica.

En resum és una bona manera de conèixer millor el país que es visita i conèixer altres maneres de viure. Si algú s'hi anima ja m'ho explicarà!

I have work at last!

Companys i companyes, ja tinc feina!! M'han trucat avui per començar aquest dimecres. Ara que ja m'estava acostumant a la bona vida... Al final treballaré a la Vila Viniteca, més concretament a la seva botiga del carrer València tocant a Meridiana (La Vinacoteca). Així que si voleu vi ja sabeu on em podeu trobar.

Malalties tropicals III: La febre groga

La febre groga o vòmit negre (també anomenada la Plaga Americana), és una malaltia viral aguda i infecciosa causada pel "virus de la febre groga". El terme groc es refereix als signes de icterícia que afecten alguns pacients.

El període d'incubació es situa entre els 3 i els 7 dies. La duració de la malaltia en cas de curació és de una a dues setmanes. Després del període d'incubació cal distingir dues formes clíniques:

1. Forma lleu: és poc característica i només es troba en zones endèmiques i especialment durant les epidèmies. Comença bruscament amb febre elevada, calfreds i cefalea. Poden existir a més, mialgies, nàusees, vòmits, i albuminuria (fallo renal manifestat per la presència d'albumina en la orina). Sol durar entre 1 i 3 dies i curar sense complicacions.
2. Forma greu o clàssica: Després d'un període inicial similar a l'anterior, en el que poden existir també epistaxis (hemorràgia procedent del nas) i gingivorràgia (hemorràgia a les genives), es produeix un descens febril. A continuació reapareix la febre, s'instaura icterícia i pot aparèixer insuficiència hepàtica o renal i proteinuria (presència de proteïnes en la orina), vòmit de sang coagulada (vòmit negre), deshidratació, etc.

La febre groga es troba principalment a Àfrica, Sudamerica, Centroamerica i el Carib. La majoria dels brots surten en selves tropicals plujoses.

Es transmet per la picada del mosquit Aedes aegypti i altres mosquits dels gèneres Aedes, Haemagogus i Sabethes, que es troben generalment a menys de 1.300 metres sobre el nivell del mar. En zones urbanes és freqüent en zones humides al voltant de l'aigua estancada i només pica durant el dia.

aquestes selves als obrers forestals, els quals la Sovint la malaltia es manté viva en poblacions de monos i passa als humans quan es talen aquestes selves, els quals transmetran als altres humans a través dels mosquits iniciant una epidèmia.

No existeix un tractament eficaç contra la malaltia, pel que és essencial la vacunació. Aquesta vacuna ha estat polèmica perquè produeix reaccions en alguns casos després de la vacunació (un cas és el del meu pare que es va vacunar per anar a Senegal i el van haver d'ingressar a l'hospital per la febre groga, perdent-se així el viatge), així que millor que us vacuneu amb suficient antelació!!

Hi ha nombrosos països en que es demana un certificat de vacunació de la febre groga per poder-hi entrar. En aquesta web trobareu un llistat d'aquests països.

Buscadors de vols

Ja que a la majoria de gent que llegeix aquest blog ens agrada viatjar de manera independent, important fer varies comparatives a l'hora de buscar el nostre vol. Per això aquí teniu una llista de buscadors de vols bastant completa.

• Kayak
• Minube
• eBookers
• EasyViajar
• Trabber
• Travelocity
• VuelosBaratos
• Viajar.com
• Rumbo
• eDreams
• Muchoviaje
• Liligo
• Lastminute
• Ulises
• Skyscanner
• Momondo
• Dohop

Per més informació, en les webs Me voy de viaje i Hombre lobo, hi ha comparatives de les prestacions dels diferents buscadors de vols exposats. De totes maneres és interessant utilitzar-ne uns quants per trobar la millor oferta. Espero que us faci servei.

Foto de Unbelivable 14 (Flickr).

Malalties Tropicals II: El Dengue

El Dengue és una greu malaltia viral transmesa per la picada del mosquit Aedes aegypti. Es presenta en dues formes:

1. Febre de dengue: és una greu malaltia de tipus gripal que pot afectar a tothom, però que rarament causa la mort.
2. Febre hemorràgica de dengue (FHD): és una altra forma més greu, en la que poden aparèixer hemorràgies i a vegades un estat de xoc, que porta a la mort. En els nens és extremadament greu.

Les persones que creguin que han contret FHD o dengue hauran d'anar immediatament al metge, ja que el diagnòstic precoç, seguit d'un oportú tractament pot prevenir la mort en el cas de la FHD.

Els símptomes de la febre de dengue varien segons l'edat i l'estat general de salut. Els nens petits poden presentar un quadre de febre i erupció "sarrampionoide", difícil de distingir de la grip, el sarrampió, el paludisme, la hepatitis infecciosa i altres malalties febrils. Els nens grans i els adults poden tenir símptomes anàlegs o un quadre simptomàtic variable entre lleu i gravíssim. Els símptomes són:

• Aparició brusca de febre alta.
• Forta cefalea frontal (mal de cap).
• Dolor retroocular que s'accentua amb els moviments oculars.
• Pèrdua del sentit del gust i de la gana.
• Erupció tipus sarrampió en el pit i en els membres inferiors.
• Nàusees i vòmits.
• Dolor en articulacions i músculs.

S'ha de tenir en compte que els viatgers són uns dels grups més exposats a la transmissió del Dengue. Els mosquits piquen a les primeres hores del matí i al final de la tarda, i viu a l'interior de les vivendes, en locals tancats i foscos, llocs frescos, etc.

El dengue està en augment degut a l'augment de les poblacions urbanes, l'abastiment d'aigua deficient, pràctiques tradicionals de conservació de l'aigua, recollida d'escombraries deficient, desplaçament de persones infectades, disseminació dels mosquits, educació sanitària deficient, insuficiència de programes de control de mosquits, resistència d'aquests als insecticides, etc.

És freqüent en zones de la Índia, Sud est Asiàtic, Nord, Centre i Sudamèrica, Carib i Àfrica central i occidental. Tot i que sembla que el canvi climàtic està portant a una expansió i increment de la malaltia, en territori americà i en totes les regions tropicals del món. L'augment de la precipitació i l'increment general de la temperatura proporcionen condicions ideals perquè els mosquits que transmeten el virus causant del dengue es reprodueixin i migrin a nous territoris.

Com evitar-lo? No hi ha medicaments que el curin ni cap vacuna. La única manera de protegir-se és fer-ho contra els mosquits, amb cremes antimosquits, roba llarga, mosquiteres, etc. I sobretot anar al metge al mínim inici de febre.

Epidèmia a Rio de Janeiro

Per aquells i aquelles que vulgueu anar a Rio de Janeiro, que sapigueu que les autoritats sanitàries de Brasil han alertat que hi ha una epidèmia de Dengue. Només a Rio, hi ha un total de 1000.000 persones infectades pel virus i ja hi ha hagut 47 morts en el que portem d'any. És una malaltia altament propagada pels mosquits, i sembla que el número de víctimes podria augmentar en els pròxims dies. Els hospitals de la ciutat estan en emergència i molts col·lapsats, i les forces armades s'estan mobilitzant per polveritzar els camps amb insecticida. També es muntaran hospitals ambulants en els diferents barris de Rio de Janeiro. Es tem que l'epidèmia s'estengui a altres estats brasilenys.

Si hi heu de viatjar pròximament, consulteu el metge especialitzat en malalties tropicals.

Recursos per viatgers V: Couch Surfing

Avui us parlaré del Couch Surfing, una web que representa un espai de contacte entre viatgers que volen allotjar-se de manera gratuïta en els seus viatges al mateix temps intercanviar experiències amb persones dels països en els que es viatja, i a d'altres que posen un allotjament (ja pot ser un llit com un sofà) a disposició dels viatgers o conèixer gent d'arreu del món... No hi ha la obligació de oferir allotjament, sinó que també et pots oferir per fer de guia per la ciutat o fer un cafè per intercanviar vivències.

Sé de segona mà que és un servei que funciona bé, sempre i quan no busquis independència i intimitat... i a nivell de seguretat hi ha les opinions d'altres viatgers que han estat allotjats per la persona amb qui contactes, els quals donen la seva valoració sobre la seva estada allà. I a més queda registrat a la web les converses i per tant se sap on t'allotges per si hi ha qualsevol problema. Tot i així, per qualsevol dubte trobareu instruccions d'us i consells a la web.

Aquesta web està formada per usuaris de tot el món, més concretament a 226 països, inclosa l'Antàrtida!! A més els nous usuaris creixen a centenars per dia...

Recursos per viatgers IV: Calculador de distàncies

Un altre recurs interessant és el de la web Map Crow. Quan esteu preparant el viatge és important fer-se una idea de quina distància hi ha entre els diferents objectes de desig que us han fet decidir-vos per visitar aquest país en concret... Doncs aquí podeu calcular les distàncies entre dos punts i així saber més o menys quant temps necessiteu segons el transport que escolliu. Està clar que no és exacte, ja que les distàncies es calculen en línia recta i no seguint les carreteres, camins o vies de tren, però és per fer una aproximació. També val la pena remarcar que serveix per tots els països del món i quasi totes les poblacions. Espero que us sigui útil.

Sorteig Lonely Planet

Ei teniu ganes de guanyar un viatge valorat en 1300 euros? Doncs si entreu en la web de la Lonely Planet, podreu fer una enquesta sobre els vostres hàbits de viatge i entrareu en el sorteig d'aquest viatge. Com a premi de consolació també podeu guanyar una guia de viatge, millor que res. A més no es tarda més de 5 minuts en contestar-la, així que teniu poc a perdre i molt a guanyar. Heu d'entrar en un apartat on posa Travellers' Pulse Survey. Que la sort us acompanyi!!

Boicot als jocs olimpics de Beijing?

He iniciat una nova enquesta degut a alguna informació que he rebut de que s'està parlant de suspendre o boicotejar els jocs olímpics de Beijing degut a tots els drets humans que transgredeix Xina, a més de la opressió que té el Tibet, el qual està sota domini xinès des de fa temps però que ara estan envaint enviant-hi immigrants xinesos amb importants incentius per iniciar negocis, de manera que s'anul·li la cultura tibetana. Tot això encara més afavorit amb l'obertura del Tibet al turisme...

Doncs bé, tot i que jo hi era bastant partidari, he vist algunes reflexions sobre el tema que m'han fet dubtar-ne. A la web del Chino Chano he trobat aquest altre punt de vista

• El boicot aconseguirà el contrari del que es busca: boicotejar ara mateix els JJOO no farà que Xina es torni més "bona", sinó que la faria tancar-se en si mateixa, al considerar-se insultada per la comunitat internacional. Tornaria a pensar que conspiren contra ella, i podria repetir-se l'aïllament polític que va tenir durant dècades, al veure enemics per tot arreu. És millor que Xina no es tanqui, sinó que es vagi obrint, perquè és en els països oberts on poden entrar les idees democratitzadores. No en els tancats.


• El boicot contamina a l'esport amb la política: a Xina se li van donar els Jocs no per ser un exemple de virtuts, sinó per ser una potència esportiva. Si es concedissin els Jocs només als països amb una fulla de drets humans exemplar, hauríem d'anul·lar la majoria. Qui decideix quins països ho mereixen i quins no? Europa la que va explotar al món? EEUU la que genera gran part dels conflictes actuals?


• El boicot és inútil: Tan de bo que un dia Taiwan i Tibet puguin decidir els seus propis destins. Tan de bo que un dia arribi la democràcia a Xina, la llibertat d'expressió, i la fi de la censura. S'aconseguirà tot això amb el boicot olímpic?

Bé, aquestes són les reflexions de que us parlava, tot i que cada un ha de tenir la seva pròpia opinió... doncs això, creieu que s'ha de fer boicot als jocs olímpics de Beijing? Podeu contestar l'enquesta i si voleu també deixar un comentari explicant la vostra opinió.

Recursos per viatgers III:Climes del món

Seguim amb els recursos, en aquest cas us parlo de Meteored, una web molt interessant en que podreu conèixer el clima de la majoria de llocs del món. Des de la previsió per als pròxims dies just abans de sortir de viatge, a mapes meteorològics a petita i gran escala (com el que veiem a la imatge) o fins dades meteorològiques de diversos mesos i anys. Aquesta última opció és la que he trobat més interessant perquè et permet fer-te una idea del tipus de clima que et pots trobar quan arribis al país durant el teu viatge segons les mitjanes i dades dels últims anys. Les dades les dona per les variables diàries de temperatura mitjana (T), màxima (TM) i mínima (Tm), velocitat mitjana del vent en m/s (VV), precipitació total de pluja (PT), etc. i també a través de dades mensuals, com per exemple el resum de dades mensuals pel Juliol del 2007 a Ha noi (Vietnam):

1. Temperatura Màxima mensual: 37.2 ºC
2. Temperatura Mínima mensual: 22.9 ºC
3. Temperatura Mitjana mensual: 30.0 ºC
4. Precipitació Total mensual: 286.0 mm
5. Mitjana de Velocitat del Vent mensual: 6.43 m/s

Com veieu, si finalment me'n vaig cap allà per a aquesta època em tocarà passar bastanta calor i agafar un bon xubasquero... si ho comparem amb els 23.2 ºC de Temperatura mitjana i els 8.1 mm de Precipitació a Barcelona en les mateixes dades!

Malalties tropicals I: El Paludisme

A qui no l'espanta sentir la paraula Paludisme o Malària? Doncs està clar que és una de les principals pors del viatger, sobretot en països en desenvolupament. És molt important assegurar-nos de portar una bona protecció antimosquits, una bona mosquitera i, si és necessari, prendre's pastilles per prevenir una possible infecció, ja que com la majoria sabeu no existeix encara una vacuna per a la malaltia. A continuació he recopilat una mica d'informació sobre el tema.

El Paludisme és una de les malalties tropicals més comunes i greus del món, provoca més d'un milió de morts a l'any. La majoria d'aquestes morts es produeix en els països més baixos de recursos. Més de la meitat de la població mundial està en risc de contraure la malaltia i aquesta proporció augmenta any rera any degut al deteriorament en els sistemes de salut, a l'augment en la resistència a les medicaments i insecticides, als canvis climàtics, als desastres naturals i als conflictes bèl·lics.

Tot i que existeixen varis tractaments diferents per al Paludisme, la resistència generalitzada als medicaments convencionals contra aquesta malaltia ha contribuït a un increment en la morbiditat i mortalitat. Actualment, el Paludisme resistent a múltiples medicaments s'ha estès a moltes parts del món, arribant l'índex més alt de resistència als medicaments en el Sud est Asiàtic. L'ús inadequat dels medicaments contra el Paludisme contribueix a generar la situació actual. Durant la última dècada, es va començar a utilitzar un nou grup de medicaments contra el Paludisme, els compostos d'artemisina, en combinació amb altres medicaments i cada vegada en major escala. Aquestes teràpies produeixen una ràpida resposta i actuen contra la malària resistent a múltiples medicaments. Com a resposta als nivells creixents de resistència, la OMS recomana que tots els països en els que es trobin casos de Paludisme resistent a les teràpies convencionals utilitzin teràpies de combinació.

Aquest és un mapa on es mostra la distribució del Paludisme al món (extret de Wikipedia).

Existeixen quatre espècies de paràsits del Paludisme que poden infectar als humans i causar la malaltia:

1. Plasmodium falciparum.
2. Plasmodium malariae.
3. Plasmodium vivax.
4. Plasmodium ovale.

Generalment, només el Paludisme per falciparum és potencialment perillós per a la vida humana, tot i que tots ens poden causar trastorns de la salut.

Mecanisme d'infecció i Cicle biològic:

La femella del mosquit Anopheles infectada és portadora dels esporozoits del Plasmodium en les seves glàndules salivars. Si pica a una persona, els esporozoits entren en la persona a través de la saliva del mosquit, migrant al fetge on es multipliquen ràpidament dins de les cèl·lules hepàtiques (els hepatòcits), transformant-se en merozoits, que entren al torrent sanguini infectant els glòbuls vermells i segueixen multiplicant-se, donant lloc a unes formes inicials anulars (trofozoits) que provoquen el trencament dels glòbuls vermells. Alguns es converteixen en gametòfits masculins i femenins, els quals pot xuclar una altra femella de mosquit si pica a la persona infectada, i és al seu intestí on es desenvolupa el cicle sexual del Plasmòdium, unint-se els seus gàmetes i formant un ou el qual es dividirà per donar nous esporozoits llestos per infectar, al arribar a les glàndules salivals del mosquit.

Manifestacions clíniques:

La ruptura dels glòbuls vermells, allibera unes substàncies que estimulen a l'Hipotàlam, provocant crisis febrils molt intenses, cada dos o tres dies (cada cop que es completa el cicle asexual del Plasmodium), seguides al cap d'unes hores d'una brusca tornada a la normalitat. Aquest procés va deixant a l'organisme exhaust. A més també hi ha certes complicacions hemorràgiques degudes a unes proteïnes fabricades pel paràsit.

Les dones embarassades són especialment atractives per als mosquits i el Paludisme en elles és especialment nefast donada la sensibilitat del fetus a la infecció (no té sistema immunitari desenvolupat).

Risc de Paludisme:

Els números I, II, III i IV es refereixen al tipus de prevenció.

1. Tipus I: Risc molt limitat de transmissió del Paludisme. Només prevenció en evitar les picades dels mosquits.
2. Tipus II: Risc de Paludisme només per P. vivax o per P. falciparum totalment sensible a la cloroquina. Prevenció de les picades de mosquits i quimioprofilaxis amb cloroquina.
3. Tipus III: Risc de transmissió de paludisme i resistència emergent a la cloroquina. Prevenció de les picades de mosquits i quimioprofilaxis amb cloroquina + proguanil.
4. Tipus IV: Alt risc de Paludisme per falciparum, però amb alta resistència a medicaments. Prevenció de les picades de mosquits i mefloquina o doxiciclina o atovaquone/proguanil (prendre un medicament per al qual no s'ha registrat resistència en les àrees específiques que es visitaran).

En aquesta web trobareu els diferents nivells de prevenció que s'aconsellen a cada país. Tot i que heu de tenir molt clar que abans de marxar heu de consultar el centre de malalties tropicals més proper.

Reflexions sobre el Tibet

Aquests dies que segons les notícies que ens arriben del sostre del món s'està gestant una revolució contra la opressió xina, he trobat un article interessant sobre el que està passant, en la web Asiared.

Si los tibetanos tenían que denunciar la progresiva disolución de su cultura bajo el peso del desarrollo chino era en este enésimo aniversario del alzamiento frustrado de 1959, porque 2008 es el año en el que China se encuentra bajo los focos debido a la celebración de los Juegos de Pekín.

Por más que el gobierno chino lo niegue, el genocidio cultural al que hace referencia el Dalai Lama en su denuncia del aplastamiento de la revuelta de Lhasa es un hecho, lisa y llanamente.

El problema para los tibetanos del interior y del exilio es que este genocidio se está materializando al tiempo que la República Popular impone su fuerte maquinaria de desarrollo en el altiplano.

Desde principios de los noventa, Pekín ha llevado al Tíbet decenas de miles de ciudadanos de etnia han (china) a base de una política activa de incentivos, créditos para montar negocios y todo tipo de facilidades administrativas.

Esta política ha traído a Lhasa una notable riqueza y modernización cuya principal consecuencia ha sido la destrucción de la ciudad tibetana tradicional.

Hoy Lhasa, plagada de cemento armado y cristal reflectante, recuerda a cualquier otra ciudad china si no fuera por el mal de altura que el recién llegado, ya sea turista extranjero o colono chino, experimenta los primeros días.

El propio Dalai Lama ha denunciado que quizás las magnitudes reales de esta invasión sutil ya estén dejando a la población tibetana autóctona en minoría.

A juzgar por las cifras disponibles, esta denuncia puede carecer, hoy por hoy, de fundamento real, pero no es nada desdeñable como hipótesis de futuro.

La propia máxima autoridad espiritual y política de los tibetanos considera que de qué serviría la autonomía que está negociando con el gobierno chino una vez los han sean mayoría en Tíbet.

A diferencia de los disturbios que cíclicamente ha vivido la capital tibetana, en que los monjes se enfrentaban al ejército chino, el objetivo de las últimas protestas han sido precisamente los chinos de etnia han llegados en los últimos años, en particular sus comercios rebosantes de artículos de todo tipo en las nuevas y anchas avenidas grises de una ciudad que ya no se reconoce a si misma.

La “colonización” china del Tíbet se ha visto facilitada por la inauguración de la línea de ferrocarril que une Lhasa con Pekín, una compleja obra de ingeniería presentada al mundo con orgullo por las autoridades comunistas chinas.

Así, al tiempo que Pekín negociaba con el Dalai Lama su posible vuelta a Lhasa a cambio de su renuncia a la independencia, el gobierno chino preparaba las bases para la disolución de la cultura tibetana en el marasmo de la nueva China del desarrollo, la potencia emergente.

Poco va a quedar de lo que fuera el Tíbet en la capital, más allá del Potala, el templo del Jokhang o el Palacio de Norbulingka.

Con todo, ante el peso de China, que paraliza toda crítica de la comunidad internacional, el Dalai Lama ha hecho una política posibilista basada en la conciliación.

Los tibetanos del interior, los que sufren el genocidio en carne propia, y otros en el exilio que consideran tibia la posición del líder espiritual, han querido demostrar al mundo su desesperación.

Recursos per viatgers II: Conversor de moneda

Seguint amb els recursos, hi ha el Universal currency converter, que no és més que un fantàstic conversor de moneda on segons diuen hi pots trobar totes les divises del món... El que segur que és cert és que és molt fàcil d'utilitzar i que és una eina indispensable per a preparar el nostre viatge sense que ens trenquem el cap calculant.

Recursos per viatgers I: Trens del món

He pensat de comentar algunes webs que he anat trobant, que penso que poden ser interessants per qualsevol que prepari un viatge. Aquestes webs estan a l'apartat de recursos per viatgers que podeu trobar a la columna de la dreta del blog.

En aquest cas començaré per una web que trobo fascinant, The Man in Seat Sixty-one. Es tracta d'una web que proporciona informació sobre trens de quasi tots els països del món... que es diu ràpid eh! La informació està a la mateixa pàgina o disposa de links que t'envien a les webs ferroviàries dels països corresponents. Està clar que el tren és un dels millors transports per viatjar, encara que sigui limitat pel que fa a les seves destinacions, però també és cert que és una de les millors maneres de conèixer la vida de la gent, ja que permet fer coneixences durant el viatge, disfrutar del païssatge o tenir el teu compartiment si prefereixes una mica d'intimitat... i està clar que un viatge amb tren en alguns llocs del món deu ser tota una experiència!

Aquesta web aporta horaris de trens i de ferris, consells pels viatgers, rutes de trens especials a través dels 5 continents, possibilitat de comprar bitllets, etc. El fet és que m'ha sorprès per la seva complexitat. Està feta per un personatge anomenat Mark Smith, el qual ha treballat en diferents trens i estacions de tot Europa, a part de viatjar amb tren per arreu del món. No m'ha sorprès descobrir que ha guanyat varis reconeixements per aquesta web. L'únic negatiu és que està bastant orientada per a ciutadans anglesos. Espero que us faci servei.

Escapada a Pals

Aquest cap de setmana passat hem estat de calçotada a Pals, i ens hem fet un fart de jalar... ha estat també una bona manera de desconnectar i deixar tots els problemes a la ciutat per uns dies. Bé, aquí teniu algunes de les fotografies que vam fer.

Xino xano cap a l'orient

Hola companys i companyes. Si teniu ganes de llegir històries sobre un fascinant viatge per Àsia durant 3 mesos i en voleu veure vídeos de fantàstiques diapositives, només heu d'entrar al blog xino xano cap a l'orient, fet pels meus grans amics Albert i Agnès. Espero que us agradi.

Aquí teniu un exemple del que us hi espera...

Green Map: guies on-line per viatgers ecològics

Els viatgers eco-friendly o respectuosos amb el medi ambient sempre els ha hagut. Gent conscient de que dels seus hàbits com a viatger repercuteixen negativament en el medi ambient. I encara que són menys nombrosos de lo desitjable per la bona salut del planeta, lo cert és que hi ha una consciència ecològica latent en la societat actual.

Hi ha molts viatgers ecològics en potència. Molts de nosaltres estaríem disposats a fer un petit esforç per ser més respectuosos amb el medi ambient quan estem de viatge. No obstant, només pel fet de desconèixer els recursos i la informació al nostre abast perquè aquesta consciència verda continuï latent i no es materialitzi. Tot i així, cada vegada són més les possibilitats per tots aquells viatgers que desitgin ser més eco-friendly en els seus viatges.

En aquest cas us parlo de GreenMap, una web que reuneix diferents mapes verds elaborats per equips locals de mapeig que integren un moviment global que pretén mapejar tant recursos naturals com també socials i sostenibles a través d'icones universals i recursos adaptables disponibles en diferents idiomes.

Alguns dels seus mapes es poden descarregar i disposen de mapes en més de 50 països. Un bon recurs amb el que podem trobar, per exemple, una cafeteria orgànica a Copenhague.

Consells per viatjar sol II

Viatjar sòl és una de les diferents opcions i modalitats que tenim. Segur que és molt més entretingut anar de viatge amb la parella, la família, un amic o amiga, un grup de persones, amb independència de si són conegudes o desconegudes. Però també és cert que viatjar sol és una experiència molt enriquidora, ja que aquesta situació obliga al viatger a relacionar-se amb el seu entorn.

No obstant, i deixant a una banda lo atractiu i enriquidor de la experiència, cal reconèixer també la complexitat i, sobretot, si es tracta de la primera vegada que viatgem sols, pel que tots els consells o recomanacions són poques.

S'ha recopilat una extensa llista per a la seguretat dels viatgers solitaris, que aniré exposant per capítols tal com ho han fet a "diario del viajero". Aquí teniu els consells més bàsics:

1. Aprèn sobre la cultura local: ja sabeu, per allò de "allà on vagis fes el que vegis" i amb la intenció de no ofendre ni enfadar al personal.
2. No demostris que ets un turista: oblida't de portar la càmera de fotos penjada al coll. Com més desapercebut passis i menys es noti que ets un turista millor.
3. Evita la roba cridanera i els "gadgets" electrònics: això és habitual en certs països del món occidental, però en altres molts no, i el portar a la vista un iPod, un mòbil a la última moda o roba de disseny et delatarà.
4. Informa't sobre el destí: documenta't abans de marxar, be a través d'internet o be a través d'una guia, de les zones perilloses en el teu destí. T'evitarà més d'un disgust.
5. Porta sempre algo de diners en efectiu a sobre: no es tracta de portar una gran quantitat, sinó lo suficient com per sortir d'un mal pas.
6. Fes còpies dels teus documents més importants: DNI, passaport, targetes de crèdit... per si els perds o tels roben.
7. Assegura't de que algú sàpiga on estàs: deixa una còpia de l'itinerari del viatge a la teva família o amics i mantén-los informats en tot moment d'on estàs perquè puguin localitzar-te si passés algo.
8. Fes amics: que hagis marxat sol no significa que no puguis relacionar-te amb els habitants del destí al que hagis viatjat o amb altres viatgers. Segur que la experiència serà enriquidora.
9. Segueix els teus instints: et mantindran allunyat dels possibles problemes o perills.
10. Porta sempre amb tu un mitjà per comunicar-te: un telèfon mòbil, una targeta telefònica... i sempre separat dels reste d'objectes de valor, per poder trucar si perds algo o et roben.
11. Compra algo en una botiga local: algo tan simple com portar una bossa d'una botiga local t'ajudarà a passar més desapercebut i no semblar un turista.
12. Estudia les lleis i costums locals: que siguis un visitant no t'eximeix del compliment de les lleis o costums locals. Informa't, documenta't i estudia les mateixes per evitar problemes. A vegades, qualsevol aspecte trivial per nosaltres podria ser ofensiu o inclús il·legal en aquella part del món.
13. Aprèn lo bàsic de l'idioma local: per defensar-te i sortir endavant en les situacions més bàsiques.
14. No revelis massa informació personal: et farà excessivament vulnerable, sobretot si no coneixes molt bé a la persona a la que li expliques.

Alguns d'aquests consells són també vàlids per a tot tipus de viatges, així que és interessant tenir-los en compte vagis on vagis...