El cap de setmana passat vaig tenir una fantàstica visita de'n Cristian, la Vero i la Lis. Ens vam coneixer en un "Couchsurfing meeting" a Amsterdam, es tracta de trobades que organitza la gent que forma part del couchsurfing, per coneixer viatgers de tot el món. La noia que ens allotjava ens va parlar d'una trobada que organitzava un amic seu i amb l'Albert vam decidir d'anar-hi. Allà ens vam trobar amb gent de Canadà, Dinamarca, Mèxic, Itàlia, França, Holanda, Alemanya, Estats Units i Venezuela, entre d'altres, i es clar degut a l'idioma amb els que més vaig parlar va ser aquests nois i noies venezolans, que resultava que estaven fent un interessant viatge per europa tot aprofitant el couchsurfing. Em van explicar que cap a finals d'Agost volien passar per Barcelona i no vaig dubtar a quedar en que els faria un tour per la meva estimada ciutat.

Va resultar que el segon dia que estaven aquí es van quedar sense allotjament, ja que l'estrafolari anglès que els havia ofert el couch, no podia tenir-los més temps a casa, i és clar finalment em vaig decidir a convidar-los a passar els dies que els quedavena casa meva. Els vaig portar per mitja ciutat, des de les fonts de montjuic al parc güell, la sagrada família, el barri gòtic, la platja de la barceloneta, el moll de la fusta, l'estació de frança, etc. Vaig intentar explicar una mica la història de la ciutat, i fer una mica de païs, tot i que em sembla que hauré d'estudiar una mica la pròxima vegada, ja que és en aquests moments quan t'adones que a vegades coneixem millor els llocs en els que viatgem enlloc del que tenim a casa...

La veritat és que m'agradaria repetir l'experiència i espero poder acceptar algun dia la seva invitació de visitar Venezuela!! Aquí van algunes fotos d'aquests dies...

La lluita contra el mar

Holanda, des dels seus inicis com a país, ha mantingut una lluita titànica contra el mar, guanyant terreny al mar amb l'objectiu de augmentar el seu territori. El resultat és que una tercera part es troba sota el nivell del mar.

Un dels grans invents que van realitzar va ser els molins de vent (windmills), ja que permetien aprofitar l'energia eòlica per bombejar l'aigua de les pluges d'un dica al següent a través dels canals. Un molí elebava l'aigua d'un canal més baix a un de més alt, el mateix amb el següent i així fins arribar al mar. A partir de la revolució industrial s'utilitzen bombes elèctriques per fer aquesta funció, però gran part dels molins es conserven i es poden visitar, a més alguns s'han convertit en unes vivendes molt originals...

Un altre problema era el risc constant de patir una inundació degut a les crescudes del temible mar del nord. L'1 de febrer de 1953, unes grans inundacions van provocar que 1835 persones moríssin ofegades, més de 100.000 persones que van haver d'evacuar i quasi 200.000 Ha de terreny van quedar submergides sota les aigües. La tempesta va penetrar en els pobles costers enmig de la nit, atrapant els seus habitants a les seves cases. Va ser a partir d'aquell moment que es va començar a gestar el que es convertiria en el "Pla Delta". Una de les grans obres que es van realitzar va ser la barrera "Easter Scheldt Barrier", una fortalesa de ciment i acer de 3 Km de llarg. La barrera es manté mig oberta i l'aigua passa per sota, però quan les condicions del mar enpitjoren 62 comportes de tubs d'acer es submergeixen sellant la zona en aproximadament una hora.

Un altre problema que van haver de resoldre va ser el de donar entrada i sortida al mar del nord als baixells del port de Rotterdam. Es va construir un canal de pas pels baixells, però com que també permetia l'entrada de l'aigua, s'hi va construir el que es coneix com la barrera "Maeslant". Es tracta de dues comportes que són gegantesques càmeres d'aire flotants que medeixen el mateix que dos camps de futbol cada una. Quan s'aproxima una tempesta l'aigua inunda les càmeres d'aire i el mur s'enfonsa formant una barrera sobre el mar, quan ha passat el perill se n'extreu l'aigua per fer-les pujar.

Fotos Holanda

Aquí van algunes foticos del viatge...

Couchsurfejant per Holanda:

Una de les coses que he experimentat en aquest viatge ha estat el Couchsurfing. Em sembla que ja ho havia comentat en alguna entrada anterior, es tracta d'una web que posa en contacte gent de tot el món que vol viatjar d'una manera alternativa, ja que es tracta de persones que ofereixen casa seva per allotjar-se. Però realment és molt més que això, es tracta de posar en contacte persones que intercanvien experiències, coneixements, cultures... ampliant així els nostres horitzons i canviant la forma en que ens relacionem amb el món. D'alguna manera podem dir que contribueix a fer un món millor!!

La meva experiència ha estat molt bona, primer ens vam allotjar a Amsterdam a casa d'una noia holandesa de 20 anys, l'Antoinette. Ella ens va acollir a casa seva, en un pis d'estudiant d'una barriada a les afores de la ciutat, tot i que aquests dies estava sola al pis. Com que estava de vacances tenia temps per a dedicar-nos i ens va venir a buscar a l'estació de tren de Biljmer Arena, just al costat de l'estadi on juga l'Ajax. Després d'un bon te al seu piset, ens va portar a descobrir la ciutat, portant-nos a menjar els típics "pancakes", guiant-nos pels canals amb una bicicleta aquàtica (bé, això de guiar-nos és un dir, ja que després d'una hora voltant no trobàvem l'estació on havíem de tornar el patinet...), introduïnt-nos en la fantàstica herba holandesa i portant-nos a fer birres per la ciutat (Proust!!!). Els següents dies però vam decidir anar una mica més pel nostre compte, ja que el primer dia ens haviem polit quasi la meitat del pressupost... ups! A la nit vam compartir l'havitació amb l'Antoinette, en uns matalassos francament confortables, després es clar de compartir un excel·lent vi del Priorat que havia resistit el nostre vol i "a tipical spanish meal", una estupenda truita de patates.

El quart dia ens vam acomiadar d'Amsterdam i de la nostra Couch per dirigir-nos cap a un poblet del nord, per veure una mica de natura i anar a trobar la persona que ens acolliria els següents dos dies... vam agafar el tren destinació Alkmaar. Només arribar ens va fascinar el païssatge que ens esperava: un caminet enmaonat ens guiava a través de prats d'un verd intens tot sortejant petits canals que formaven llacs on ànecs i signes ens sonreien (bé això potser era després de esgotar l'últim cogollo de white widow que ens quedava...). Però vam acabar d'al·lucinar quan vam arribar a la casa on haviem de passar el cap de setmana, un dúplex envoltat de jardí, enmig d'una tranquil·la zona residencial. Després de picar a la porta sense resposta, ens vam endinsar cap al jardí on estava llegint en Richard, un home d'uns 40 anys, que de seguida ens oferia la seva hospitalitat amb un te. Amb ell vam compartir molts bons moments compartint experiències, sobretot l'Albert, ja que la parella de'n Richard, la Heleen, es dedicava a la permacultura, és a dir que estava visquent un temps en un hivernacle a Irlanda, per estar en contacte permanent amb les plantes i deixar així que elles t'ensenyin... El dia següent ens va portar a fer un passeig amb les seves bicis fins a la platja, uns 30 km, però és clar tot pla. A més sembla que tot Holanda està farcida de camins adaptats per anar amb bici, algo realment fantàstic!! Una platja quasi verge ens esperava, al igual que algunes gotes de pluja que ens donaven la benvinguda. Va ser fantàstic i és una de les moltes coses que possiblement no haguéssim fet si haguéssim anat pel nostre compte... Abans de marxar però, com a bons hostes els vam fer una ja típica truita de patates, de la que van quedar encantats tan en Richard com el seu company de pis, l'Aaron.

Abans de tornar, la nostra ruta ens va portar a Haarlem, en record de les nits que hem passat l'Albert i jo al Haarlem Jazz Club...

Jo us animo de veritat a que proveu aquesta manera de viatjar (la web està a la columna de la dreta, on posa "recursos per viatgers"). Ah i no és necessari que allotgeu a la gent si no en teniu interès, tot i que després de provar-ho us n'agafaran ganes...