dimarts, de maig 6

Hola, ja veieu que no escric gaire aquests dies, i és que últimament estic una mica estancat en general... Vaig tirant amb la feina però sense massa il·lusió, ja començo a estar una mica cremat amb els horaris, però almenys cobro a final de més que tal com estan les coses ja és molt. Pel que fa a la resta no gaire animat, però amb les ganes de que les coses puguin anar millorant poc a poc. Bé, només que suposo que de moment no hi escriuré gaire, així que fins que trobi algo d'inspiració... Petons i abraçades a tots i totes els que heu anat seguint aquest blog!!!

4 comentaris:

TxesSski... ha dit...

Ànims teteee!!

T'estimo molt i el que més desitjo és veure el teu somriure...

Venga...que ja sabem que el camí és llarg i feixuc, però en la ascensió ens esperen paisatges de ensomni, rius fresquets, flors meravelloses, animalons, nits estrellades... I la posta de sol, amb els núvols sota'ls peus...

Els peus, fan mal, quan es camina i es camina, quan s'ha de donar mitja volta, quan pugem o baixem per una cantera...però collons...QUINES VISTES!!només cal aixecar el cap...

Ens trobem en qualsevol indret; en qualsevol refugi, nuus al riu,o... on sigue...perquè només cal que miris les xiruques, per veure que en el camí no estàs sol...som naltros, els teus/es amics/es...les teves xiruques!

Un petóNAS

Maria ha dit...

Temps al temps i a poc a poc... que les coses caiguin pel seu propi pes i sedimentin tal com cal, de forma natural, i consolidin.

I aquesta crosta que es formarà ens farà de coixí, per un nou futur ple de tot i ple de res.

Un res magnífic per anar omplint, sense pressa, i amb moltes sensacions contradictòries que haurem d'apendre a assaborir.

I la il·lusió arribrà...

I tant que arribarà :)

línia discontínua ha dit...

hola sergi!
jo no sóc molt de blogs, però crec que també en vull un!
i necessitaré la teva ajuda!
ja et donaré més pistes!
els vins de l'altre dia boníssims!
podríem fer un joc de posar situacions, o problemes i tu ens solucionessis el conflicte amb un vi...per exemple, un vi per moments d'incertesa...quin seria?
un peto.

Maria ha dit...

Jipit!!!! què ve ser això? abandones només el teu blog? o el somni que perseguies atravès d'ell?

jipit, no eh?!!!!
per cert, encara no has penjat al blog el hit del verano:"indoxina't ja" què és la mostra que amb les petites rucades de la vida et pots xapar de riure!!!

una abraçada enorme