Mai és senzill decidir quina és la pròxima estació en el camí, però en aquests temps difícils encara ho és menys. Em costa molt marxar pensant que mon pare està lluitant inmovil en un llit d'hospital, tot i que no tinc clar si ell lluita per viure o per morir... Penso que ell no hagués volgut que deixés passar el temps esperant, a més encara que ningú sap el que passa en el seu cap, no sembla que sigui conscient de que som allà amb ell, sinó que és a nosaltres que ens consola ser al seu costat. Tan de bo m'equivoqui i torni algun dia d'aquest malson, però mentre hem de seguir visquent, ja que sé que vagi on vagi ell sempre serà amb mi.
Tant de temps fent plans per rodar món, fan que quan ja ho tinc tot pensat se'm passin les ganes de veure aquell indret en el que és com si ja hagués estat de tantes visites virtuals que hi he fet. Per això intento fer menys plans i deixar més coses a l'atzar. Tot i això, els últims anhels em diuen que la pròxima estació podria ser Argentina, un país espectacular i quasi inacabable. Des de les selves subtropicals que envolten les cascades d'Iguazú fins a la mítica Ushuaia, la ciutat més austral del món, es troben glaciars inmensos com el Perito Moreno, fèrtils planícies a la Pampa, àrides "quebradas" a Salta, la mítica Aconcagua de 6900 m d'altitud, seductors vins a Mendoza i com no, el bullici entranyable de inoblidable Buenos Aires, entre d'altres indrets per descobrir...
Sona bé, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada