Començaré dient que fa una setmana que no dormo sol... no penseu malament, ja tinc company d'habitació, es tracta d'en Laurent, un francès de prop de París, d'orígen asiàtic (és francès però te parents xinos). La veritat és que estic content perquè ens entenem molt bé, tenia una mica de por a veure qui em trobava... i estem pensant en buscar un pis per compartir havitació els dos, ja que aquí en la majoria de pisos es comparteix habitació, sinó és molt més car!! Tot i que s'està bastant bé aquí a l'alberg, estem fent un grup d'amics bastant bo i ens trobem per menjar junts, fer el te al "roof" o activitats varies com sortir de festa o anar a passar el dia a la platja...
És divendres al migdia, les 14:45, classe d'IELTS (és la classe que ens prepara per fer l'exàmen del mateix nom), avui toca "listening", ufff... intento entendre que redimonis diu la veu que surt del reproductor de música a una velocitat endimoniada, no hi ha hagut molta sort, però millor que l'últim dia i més o menys com la resta dels meus companys!! Abans de marxar la Marine (una noia francesa que està també al mateix "hostel") em diu amb un inconfusible accent francès, que l'endemà és el seu aniversari i que estic convidat a anar a passar el dia a la platja... evidentment confirmo l'assistència! Mentres surto de l'acadèmia, la Thais i la Rossanna (dues noies de Barna, el món és molt petit, que també estan a l'alberg) em recorden que a les 7, com cada divendres, hi ha free barbeque al terrat, així que accelero el meu pas camí de la biblioteca, ja que he de fer el meu curriculum i el tax number i no sé si tindré temps.
Arribo a les 15:45 a la "library" i en surto a les 18:30, el temps m'ha passat volant i faig tard, si arribo 10 min tard em quedaré sense botifarres, així que m'asseguro que en Laurent em guardi una mica de menjar i intento esquivar tots els encorbatats que surten dels grans edificis d'oficines que dominen tot el centre de Sydney... finalment passa el meu bus a temps i arribo prou d'hora com per disfrutar de la botifarra, una mica d'amanida i una cerveseta, tot fent-la petar i observant la fantàstica posta de sol que hi ha des del terrat del hostel!!! La buti no és tan bona com la catalana però és gratis...
La nit arriba i en Laurent, el Bruno, la Rossanna i un servidor agafem un taxi cap al centre. És el primer cop que agafo un cotxe aquí, i comentem lo estrany que se'ns fa a tots d'anar per el costat contrari... és algo al que encara no m'he acostumat, quan vaig a creuar el carrer sempre miro cap el costat erroni!! El 555 de George Street (el carrer principal de la ciutat) és la nostra destinació, es tracta del Pub Three wise monkeys, un edifici de maons, amb tres monos (un que es tapa la boca, l’altre els ulls i l’altra les orelles), no sé si us sonarà però és un proverbi xino, que governen la porta d’entrada. Fem una volta per l’interior i ens dirigim a la barra on ens posem a discutir sobre si la Tooheys és millor cervesa que la Golden Ale, després de veure el preu ens decidim per la més barata... Fent una ullada al local, veiem que té tres plantes, la inferior amb una gran barra, la segona on hi ha algunes taules, totes plenes, i la tercera que és el nostre objectiu, on hi ha música en directe d’un grup del qual ara no recordo el nom. Fan versions de cançons conegudes, com ara Jamiroquai, Michael Jackson, Steve Wonder o Brian Adams, pel que ara podem recordar entre en Laurent i jo. La veritat és que hi ha molt bon ambient, amb gent realment molt diferent del night club on vaig anar uns dies enrera (on tothom anava massa ben vestit) i disfrutem de la nit tot rient dels diferents estils de ball dels Australians...
Això sí, a fumar a fora!! És molt peculiar perquè quan entres i surts del local et passen un detector de metalls pel cos, i després per fumar ho has de fer en una zona acordonada, ben petita, just de cara a la paret, i vigilen que no surtis d’allà, com si fossis un deliqüent. Finalment faig un últim cigarret abans de tornar cap al hostel, mentres parlo per telèfon amb la Cristina i me’n vaig a dormir recordant el seu somriure...
No he pogut publicar les fotografies, quan tingui millor connexió us les passo...
1 comentari:
Els tres micos són al Japó, i jo els he vist en directe!!
"...la botifarra no és tan bona com la catalana però és gratis..." i jo afagiria que clarament, qui se la menja és català!
Salut i petons!
Publica un comentari a l'entrada