Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malalties del viatger. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malalties del viatger. Mostrar tots els missatges

dissabte, d’abril 19

Indicacions de vacunes


Aquí teniu indicacions de vacunació per algunes de les vacunes més corrents per als viatges. Més informació al Ministerio de Sanidad y Consumo.

Febre groga:
  • Data de vacunació: Al menys 10 dies abans de l'inici del viatge.
  • Dosis: Només una per via subcutània o intramuscular.
  • Dosis de record: Al cap de 10 anys.
Hepatitis A:
  • Data de vacunació: Al menys 2 setmanes abans de l'inici del viatge.
  • Dosis: 2 per via intramuscular. La segona als 6-12 mesos.
  • Dosis de record: Cada 10 anys.
Hepatitis B:
  • Data de vacunació: Al menys 1 mes i mig abans de l'inici del viatge.
  • Dosis: 3 dosis, la segona al cap d'un mes i la tercera als 6-12 mesos.

Febre Tifoidea:

  • Data de vacunació: Al menys 2 setmanes abans de l'inici del viatge.
  • Dosis: 3 per via oral, en 3 dies alterns.
  • Dosis de record: Cada 3 anys si el risc continua.
Encefalitis japonesa:
  • Data de vacunació: Al menys 6 setmanes abans de l'inici del viatge.
  • Dosis: 3 dosis, la segona als 7 dies i la tercera als 30, per via subcutània.
  • Dosis de record: Cada 2 anys si encara hi ha risc.
Tètanus i Diftèria:
  • Data de vacunació: Al menys 1 mes abans de l'inici del viatge.
  • Dosis: 3 dosis, la segona al cap d'un mes i la tercera als 12 mesos, per via intramuscular.
  • Dosis de record: Cada 10 anys.

Còlera:

  • Data de vacunació: Al menys 3 setmanes abans de l'inici del viatge.
  • Dosis: 2 dosis amb intèrval d'una setmana, per via oral.

diumenge, de març 30

Malalties tropicals III: La febre groga



La febre groga o vòmit negre (també anomenada la Plaga Americana), és una malaltia viral aguda i infecciosa causada pel "virus de la febre groga". El terme groc es refereix als signes de icterícia que afecten alguns pacients.

El període d'incubació es situa entre els 3 i els 7 dies. La duració de la malaltia en cas de curació és de una a dues setmanes. Després del període d'incubació cal distingir dues formes clíniques:
  1. Forma lleu: és poc característica i només es troba en zones endèmiques i especialment durant les epidèmies. Comença bruscament amb febre elevada, calfreds i cefalea. Poden existir a més, mialgies, nàusees, vòmits, i albuminuria (fallo renal manifestat per la presència d'albumina en la orina). Sol durar entre 1 i 3 dies i curar sense complicacions.
  2. Forma greu o clàssica: Després d'un període inicial similar a l'anterior, en el que poden existir també epistaxis (hemorràgia procedent del nas) i gingivorràgia (hemorràgia a les genives), es produeix un descens febril. A continuació reapareix la febre, s'instaura icterícia i pot aparèixer insuficiència hepàtica o renal i proteinuria (presència de proteïnes en la orina), vòmit de sang coagulada (vòmit negre), deshidratació, etc.














La febre groga es troba principalment a Àfrica, Sudamerica, Centroamerica i el Carib. La majoria dels brots surten en selves tropicals plujoses.

Es transmet per la picada del mosquit Aedes aegypti i altres mosquits dels gèneres Aedes, Haemagogus i Sabethes, que es troben generalment a menys de 1.300 metres sobre el nivell del mar. En zones urbanes és freqüent en zones humides al voltant de l'aigua estancada i només pica durant el dia.

aquestes selves als obrers forestals, els quals la Sovint la malaltia es manté viva en poblacions de monos i passa als humans quan es talen aquestes selves, els quals transmetran als altres humans a través dels mosquits iniciant una epidèmia.

No existeix un tractament eficaç contra la malaltia, pel que és essencial la vacunació. Aquesta vacuna ha estat polèmica perquè produeix reaccions en alguns casos després de la vacunació (un cas és el del meu pare que es va vacunar per anar a Senegal i el van haver d'ingressar a l'hospital per la febre groga, perdent-se així el viatge), així que millor que us vacuneu amb suficient antelació!!

Hi ha nombrosos països en que es demana un certificat de vacunació de la febre groga per poder-hi entrar. En aquesta web trobareu un llistat d'aquests països.

divendres, de març 28

Malalties Tropicals II: El Dengue

El Dengue és una greu malaltia viral transmesa per la picada del mosquit Aedes aegypti. Es presenta en dues formes:

  1. Febre de dengue: és una greu malaltia de tipus gripal que pot afectar a tothom, però que rarament causa la mort.
  2. Febre hemorràgica de dengue (FHD): és una altra forma més greu, en la que poden aparèixer hemorràgies i a vegades un estat de xoc, que porta a la mort. En els nens és extremadament greu.

Les persones que creguin que han contret FHD o dengue hauran d'anar immediatament al metge, ja que el diagnòstic precoç, seguit d'un oportú tractament pot prevenir la mort en el cas de la FHD.

Els símptomes de la febre de dengue varien segons l'edat i l'estat general de salut. Els nens petits poden presentar un quadre de febre i erupció "sarrampionoide", difícil de distingir de la grip, el sarrampió, el paludisme, la hepatitis infecciosa i altres malalties febrils. Els nens grans i els adults poden tenir símptomes anàlegs o un quadre simptomàtic variable entre lleu i gravíssim. Els símptomes són:

  • Aparició brusca de febre alta.
  • Forta cefalea frontal (mal de cap).
  • Dolor retroocular que s'accentua amb els moviments oculars.
  • Pèrdua del sentit del gust i de la gana.
  • Erupció tipus sarrampió en el pit i en els membres inferiors.
  • Nàusees i vòmits.
  • Dolor en articulacions i músculs.
S'ha de tenir en compte que els viatgers són uns dels grups més exposats a la transmissió del Dengue. Els mosquits piquen a les primeres hores del matí i al final de la tarda, i viu a l'interior de les vivendes, en locals tancats i foscos, llocs frescos, etc.

El dengue està en augment degut a l'augment de les poblacions urbanes, l'abastiment d'aigua deficient, pràctiques tradicionals de conservació de l'aigua, recollida d'escombraries deficient, desplaçament de persones infectades, disseminació dels mosquits, educació sanitària deficient, insuficiència de programes de control de mosquits, resistència d'aquests als insecticides, etc.


És freqüent en zones de la Índia, Sud est Asiàtic, Nord, Centre i Sudamèrica, Carib i Àfrica central i occidental. Tot i que sembla que el canvi climàtic està portant a una expansió i increment de la malaltia, en territori americà i en totes les regions tropicals del món. L'augment de la precipitació i l'increment general de la temperatura proporcionen condicions ideals perquè els mosquits que transmeten el virus causant del dengue es reprodueixin i migrin a nous territoris.

Com evitar-lo? No hi ha medicaments que el curin ni cap vacuna. La única manera de protegir-se és fer-ho contra els mosquits, amb cremes antimosquits, roba llarga, mosquiteres, etc. I sobretot anar al metge al mínim inici de febre.

dijous, de març 20

Malalties tropicals I: El Paludisme

A qui no l'espanta sentir la paraula Paludisme o Malària? Doncs està clar que és una de les principals pors del viatger, sobretot en països en desenvolupament. És molt important assegurar-nos de portar una bona protecció antimosquits, una bona mosquitera i, si és necessari, prendre's pastilles per prevenir una possible infecció, ja que com la majoria sabeu no existeix encara una vacuna per a la malaltia. A continuació he recopilat una mica d'informació sobre el tema.

El Paludisme és una de les malalties tropicals més comunes i greus del món, provoca més d'un milió de morts a l'any. La majoria d'aquestes morts es produeix en els països més baixos de recursos. Més de la meitat de la població mundial està en risc de contraure la malaltia i aquesta proporció augmenta any rera any degut al deteriorament en els sistemes de salut, a l'augment en la resistència a les medicaments i insecticides, als canvis climàtics, als desastres naturals i als conflictes bèl·lics.

Tot i que existeixen varis tractaments diferents per al Paludisme, la resistència generalitzada als medicaments convencionals contra aquesta malaltia ha contribuït a un increment en la morbiditat i mortalitat. Actualment, el Paludisme resistent a múltiples medicaments s'ha estès a moltes parts del món, arribant l'índex més alt de resistència als medicaments en el Sud est Asiàtic. L'ús inadequat dels medicaments contra el Paludisme contribueix a generar la situació actual. Durant la última dècada, es va començar a utilitzar un nou grup de medicaments contra el Paludisme, els compostos d'artemisina, en combinació amb altres medicaments i cada vegada en major escala. Aquestes teràpies produeixen una ràpida resposta i actuen contra la malària resistent a múltiples medicaments. Com a resposta als nivells creixents de resistència, la OMS recomana que tots els països en els que es trobin casos de Paludisme resistent a les teràpies convencionals utilitzin teràpies de combinació.

Aquest és un mapa on es mostra la distribució del Paludisme al món (extret de Wikipedia).

Existeixen quatre espècies de paràsits del Paludisme que poden infectar als humans i causar la malaltia:

  1. Plasmodium falciparum.
  2. Plasmodium malariae.
  3. Plasmodium vivax.
  4. Plasmodium ovale.

Generalment, només el Paludisme per falciparum és potencialment perillós per a la vida humana, tot i que tots ens poden causar trastorns de la salut.

Mecanisme d'infecció i Cicle biològic:

La femella del mosquit Anopheles infectada és portadora dels esporozoits del Plasmodium en les seves glàndules salivars. Si pica a una persona, els esporozoits entren en la persona a través de la saliva del mosquit, migrant al fetge on es multipliquen ràpidament dins de les cèl·lules hepàtiques (els hepatòcits), transformant-se en merozoits, que entren al torrent sanguini infectant els glòbuls vermells i segueixen multiplicant-se, donant lloc a unes formes inicials anulars (trofozoits) que provoquen el trencament dels glòbuls vermells. Alguns es converteixen en gametòfits masculins i femenins, els quals pot xuclar una altra femella de mosquit si pica a la persona infectada, i és al seu intestí on es desenvolupa el cicle sexual del Plasmòdium, unint-se els seus gàmetes i formant un ou el qual es dividirà per donar nous esporozoits llestos per infectar, al arribar a les glàndules salivals del mosquit.


Manifestacions clíniques:

La ruptura dels glòbuls vermells, allibera unes substàncies que estimulen a l'Hipotàlam, provocant crisis febrils molt intenses, cada dos o tres dies (cada cop que es completa el cicle asexual del Plasmodium), seguides al cap d'unes hores d'una brusca tornada a la normalitat. Aquest procés va deixant a l'organisme exhaust. A més també hi ha certes complicacions hemorràgiques degudes a unes proteïnes fabricades pel paràsit.

Les dones embarassades són especialment atractives per als mosquits i el Paludisme en elles és especialment nefast donada la sensibilitat del fetus a la infecció (no té sistema immunitari desenvolupat).

Risc de Paludisme:

Els números I, II, III i IV es refereixen al tipus de prevenció.

  1. Tipus I: Risc molt limitat de transmissió del Paludisme. Només prevenció en evitar les picades dels mosquits.
  2. Tipus II: Risc de Paludisme només per P. vivax o per P. falciparum totalment sensible a la cloroquina. Prevenció de les picades de mosquits i quimioprofilaxis amb cloroquina.
  3. Tipus III: Risc de transmissió de paludisme i resistència emergent a la cloroquina. Prevenció de les picades de mosquits i quimioprofilaxis amb cloroquina + proguanil.
  4. Tipus IV: Alt risc de Paludisme per falciparum, però amb alta resistència a medicaments. Prevenció de les picades de mosquits i mefloquina o doxiciclina o atovaquone/proguanil (prendre un medicament per al qual no s'ha registrat resistència en les àrees específiques que es visitaran).

En aquesta web trobareu els diferents nivells de prevenció que s'aconsellen a cada país. Tot i que heu de tenir molt clar que abans de marxar heu de consultar el centre de malalties tropicals més proper.