Una de les coses que he experimentat en aquest viatge ha estat el Couchsurfing. Em sembla que ja ho havia comentat en alguna entrada anterior, es tracta d'una web que posa en contacte gent de tot el món que vol viatjar d'una manera alternativa, ja que es tracta de persones que ofereixen casa seva per allotjar-se. Però realment és molt més que això, es tracta de posar en contacte persones que intercanvien experiències, coneixements, cultures... ampliant així els nostres horitzons i canviant la forma en que ens relacionem amb el món. D'alguna manera podem dir que contribueix a fer un món millor!!
La meva experiència ha estat molt bona, primer ens vam allotjar a Amsterdam a casa d'una noia holandesa de 20 anys, l'Antoinette. Ella ens va acollir a casa seva, en un pis d'estudiant d'una barriada a les afores de la ciutat, tot i que aquests dies estava sola al pis. Com que estava de vacances tenia temps per a dedicar-nos i ens va venir a buscar a l'estació de tren de Biljmer Arena, just al costat de l'estadi on juga l'Ajax. Després d'un bon te al seu piset, ens va portar a descobrir la ciutat, portant-nos a menjar els típics "pancakes", guiant-nos pels canals amb una bicicleta aquàtica (bé, això de guiar-nos és un dir, ja que després d'una hora voltant no trobàvem l'estació on havíem de tornar el patinet...), introduïnt-nos en la fantàstica herba holandesa i portant-nos a fer birres per la ciutat (Proust!!!). Els següents dies però vam decidir anar una mica més pel nostre compte, ja que el primer dia ens haviem polit quasi la meitat del pressupost... ups! A la nit vam compartir l'havitació amb l'Antoinette, en uns matalassos francament confortables, després es clar de compartir un excel·lent vi del Priorat que havia resistit el nostre vol i "a tipical spanish meal", una estupenda truita de patates.
El quart dia ens vam acomiadar d'Amsterdam i de la nostra Couch per dirigir-nos cap a un poblet del nord, per veure una mica de natura i anar a trobar la persona que ens acolliria els següents dos dies... vam agafar el tren destinació Alkmaar. Només arribar ens va fascinar el païssatge que ens esperava: un caminet enmaonat ens guiava a través de prats d'un verd intens tot sortejant petits canals que formaven llacs on ànecs i signes ens sonreien (bé això potser era després de esgotar l'últim cogollo de white widow que ens quedava...). Però vam acabar d'al·lucinar quan vam arribar a la casa on haviem de passar el cap de setmana, un dúplex envoltat de jardí, enmig d'una tranquil·la zona residencial. Després de picar a la porta sense resposta, ens vam endinsar cap al jardí on estava llegint en Richard, un home d'uns 40 anys, que de seguida ens oferia la seva hospitalitat amb un te. Amb ell vam compartir molts bons moments compartint experiències, sobretot l'Albert, ja que la parella de'n Richard, la Heleen, es dedicava a la permacultura, és a dir que estava visquent un temps en un hivernacle a Irlanda, per estar en contacte permanent amb
les plantes i deixar així que elles t'ensenyin... El dia següent ens va portar a fer un passeig amb les seves bicis fins a la platja, uns 30 km, però és clar tot pla. A més sembla que tot Holanda està farcida de camins adaptats per anar amb bici, algo realment fantàstic!! Una platja quasi verge ens esperava, al igual que algunes gotes de pluja que ens donaven la benvinguda. Va ser fantàstic i és una de les moltes coses que possiblement no haguéssim fet si haguéssim anat pel nostre compte... Abans de marxar però, com a bons hostes els vam fer una ja típica truita de patates, de la que van quedar encantats tan en Richard com el seu company de pis, l'Aaron.
Abans de tornar, la nostra ruta ens va portar a Haarlem, en record de les nits que hem passat l'Albert i jo al Haarlem Jazz Club...
Jo us animo de veritat a que proveu aquesta manera de viatjar (la web està a la columna de la dreta, on posa "recursos per viatgers"). Ah i no és necessari que allotgeu a la gent si no en teniu interès, tot i que després de provar-ho us n'agafaran ganes...
