Notícia: aquesta nit hem canviat l'hora, és a dir que ara la diferència horària és de 9 hores... per si no era prou complicat de comunicar-se amb 8.
Doncs bé, aquí segueix plovent, quan para una estona l'aprofito, però realment no es pot fer massa coses. Lo positiu del cas és que m'he quedat més per l'alberg i he anat coneixent més gent... alemanys, holandesos, iraquians, francesos i, avui sí, australians, una colla de joves que venien a Sydney per a un concert i ja que plovia el seu passatemps era beure wiskey fins que fos de nit! Realment he trobat gent interessant i tot i que les meves converses són limitades, sí que tinc la sensació de que poquet a poquet van millorant. A veure com va la setmana que ve, que el dimarts ja començo el curs! Demà és festa, no sé què celebren però segur que no és el dia de la Hispanidad per sort...
No us ho creureu però, ara mateix estic a la biblioteca i és quadrada amb una espècie de claustre al mig, amb unes finestres, doncs a l'altra banda hi ha dos noies japoneses crec, que primer m'han començat a mirar i després a saludar amb la mà i rient... m'ha semblat graciós fins que ara mateix ha vingut una d'elles i m'ha donat un paperet de part de l'altra on diu que es diu Tai, posa el seu mail i em demana si li puc escriure i ser amic seu, és com si hagués tornat a l'adolescència... o potser és que al Japó les coses van així. La veritat és que ara m'estan mirant i no sé pas quina cara posar (this is the real showtime!).
Com a bon guiri que sóc us posaré algunes de les fotos que he anat fent de la ciutat, així podreu anar-la descobrint amb mí.
7 comentaris:
uooooo tio!!!!!
quines aventures!! m'encanta el que expliques; em "pixo" de riure, juas juas juas (espero que el jefe no em pilli amb el somriure a la boca, ;)
Me'n alegro que tot estigui nant bé i que vagis fent cosetes, coneixent a penya, tornant a l'adolescència.... em fas una enveja terrible!!!!! que CABRON!!!!
nosaltres tenim avnetures però més casolanes, jejeje. Ahir vam tornar de Milà de veure a la Mireia i al Atzushi (nuse com s'escriu), i va nar puta mare. Va ser divertit i a la Mir li va encantar la visita. Hauries d'haver vist el pis amb 11 persones dormint pel terra!!!bueno, a veure si parlem en algun moment que sempre qe em conecto no et veig per enlloc!!!! (potser estas lligant amb japos, jeje)
moltes abraçades dels barcelonins!!!!
Bueno,
Cullera! Ja ens explicaràs com ha anat amb la Japonesa...jeje, jo també em pixo de riure! I em moro d'enveja esclar...aquí explicant la cèl·lula eucriota i els temibles mitocondris que ningú entén!
Esperant més relats.
Saionara!
Hola Sergi. No et pregunto com estàs perque ja ho veig: d'aventures, sorprenent a les noietes japoneses, admirant un nou país....
Ahir vam anar a veure l'Eduard, i vam estar dinant amb ell. El primer que va fer és donar-nos la teva adreça. T'estima molt, ja saps.
Segur que ja saps que va caminar 15 0 20 passes agafat a les paral·leles. Ens va manifestar que s'havia emocionat, concretament que havia plorat d'emoció. A mi també s'em van escapar unes llagrimetes. També ens va dir que s'havia emocionat molt anant fa poc al far de Sant Sebastià.
Ja veus. Desprès del cop terrible que ha patit "es veu la llum al final del túnel", també ens va dir.
La veritat que ca ser una visita alegre.
Em faig el propòsit de llegir el teu blog de tant en tant. I també d'anar a dinar amb l'Eduard sempre que pugui.
Una abraçada molt forta. Mariano i Merche.
Sergi!!! com mola, me'n alegro molt de que tot et vagi tant bé. Aixó del blog és un bon invent! Bueno noiet,
molts petons i segueix així de feliç!!!
Jejejeje, molt bé, estas fet tot un Don Juan, jejejeje. m'alegro molt de q tot et vagi tant bé. avui es el primer dia del cole i espero q l'adaptació sigui facil. estic convensuda q cada dia set donara millor l'angles, sobretot si estas obligat a parlar-ne tot el dia. un peto molt fort desde barcelona, q aqui encara q estiguem a 6 d'Octubre el temps també esta boig i fot una calda q te flipas. fins aviat!!!
UUUUUUUUOOOOOOO!!!! El Blog està xulísssssssim, que guapo tot el que estas vivint, disfruta-ho al 100% i recorda que tens un munt de gent que se'n recorda de tu en cara que estiguis a milers de milers de kms. UNA ESTIMA GALLEGA. XAVI.
Hola sergi!
aquest cop no et vas quedar sense bateria, eh!!!! Molt xules les fotos!!!! n'esperem veure moltes més! Petons!!!
Publica un comentari a l'entrada