Caminante no hay camino, se hace camino al andar...

Doncs això, que no paro de donar voltes amunt i avall per la ciutat, si anés amb transport públic ja m'hauria arruinat... però aquest matí he de reconèixer que m'ha costat aixecar-me!! A més no aconsegueixo agafar el ritme d'aquí, a l'alberg quan m'aixeco ja han esmorzat, quan esmorzo ells dinen, quan dino (bueno més aviat vaig fent ara un sandwithc, ara un sushi, ara uns noodels, mentres camino) ells no sé q fan i quan vaig a sopar ja no queda quasi ningú a la cuina que la majoria ja dormen!!

Bé us explicaré com va anar ahir. Va ser un dia molt "interessant", doncs va començar amb un bon esmorzar per agafar forces, vaig demanar alguns consells sobre la ciutat a la recepció d l'alberg i em vaig llençar al carrer a menjar-me la ciutat!! Anava tot decidit cap al zoo de Sydney (Taronga zoo) però quan portava un parell de carrers vaig decidir canviar la ruta establerta uns minuts avans dins del meu cap i ficar-me per un carreró q no em feu dir perquè però em va semblar interessant... així que tot caminant em vaig trobar primer amb el mercat del peix de Sydney, del que ja m'havien parlat i que pots menjar peix i marisc a un preu assequible q el fan allà mateix, el q passa q ja havia esmorzat, ho vaig apuntar al mapa i ho vaig deixar per la tornada o pel dia següent. Just quan sortia del mercat em vaig endur un ensurt quan un ocell enorme planejava per sobre el meu cap, doncs resulta que era un Pelican que venia en busca de la seva ració diària de peix...

Seguint camí del centre vaig passar per davant del Sydney Aquarium i com a bon amant del mar no vaig poder resistir la temptació d'endisar-m'hi!! Va ser una grata sorpresa, em va encantar (he de dir que no he estat mai al de Barna). Hi vaig veure desde ornitorrincs, tortugues, peixos de totes mides i colors, cavallets de mar, meduses, iguanes, taurons, rajades, coralls, cocodrils, etc. El problema va ser que em vaig entusiasmar tant fent fotos a tort i a dret que quan encara no portava ni la meitat del recorregut, de sobte la càmara va dir PROU!! Així és que vaig haver de passar la resta del dia sense càmara i lamentablement no us en podré ensenyar imatges.

Vaig seguir a la gent cap al centre on hi ha tots els rascacels que dibuixen l'skyline de Sydney amb la Sydney Tower que en sobresurt apuntant cap al cel. He de dir que allò és una mica estressant... era la seva hora de dinar i tots els executius i executives es llençaven a fer un àpat veloç, el que xocava bastant amb la calma que jo portava després d'estar durant un parell d'hores observant peixets... Així que em vaig comprar un entrepà de roast beaf amb "a little of everything" que és l'únic que vaig saber dir-li a la xineta que em va atendre, de tots condiments que hi havia allà, i vaig buscar un parc on menjar tranquil i fer una curta bacaina. És el moment de comentar-vos que hi ha moments que tinc més la sensació d'estar a Xina que a Austràlia, ja que la meitat de la població és d'orígen asiàtic!!

Més tard tot mirant algunes botigues vaig anar a parar a Circular quay, des d'on surten tots els ferries cap al nord de Sydney creuant el mar. Doncs estava jo curiosejant les diferents rutes possibles quan una noia se'm va acostar i em va donar un ticket d'un dia pels ferries dient que ella no l'utilitzaria més. Després d'uns segons al·lucinant de la meva sort, vaig reaccionar i vaig demanar als de la taquilla si el bitllet era vàlid, i havent rebut una resposta afirmativa vaig embarcar al primer ferry que sortia d'allà, tot observant les vistes amb el Harbour bridge a l'esquerra i la Òpera de Sydney a la dreta, cap a un lloc anomenat Cremond. Així que va fer la primera parada vaig divisar una zona boscosa que em va cridar l'atenció i hi vaig baixar, resulta que era una zona protegida amb unes taules de pedra entranyables per a fer un picnic i amb una de les millors vistes de les millors vistes de Sydney. Vaig pensar que era el destí que m'havia portat fins allà i amb un somriure d'orella a orella, encara que sense la desitjada càmera, vaig disfrutar de la posta de sol sobre la ciutat.

Després vaig voler seguir els meus instints i enlloc de tornar amb el ferry anar caminant fins al Harbour bridge per tornar al Sud. Em vaig endinsar en uns barris de cases espectaculars que vaig deduir era on vivien tots aquells executius... i mentres es feia fosc i començava a dubtar de si habia pres la decisió encertada, de sobte al passar al costat d'un carreró amb escales vaig sentir el soroll del mar... evidentment vaig baixar corrents i allà amagada hi havia una petita platgeta al costat d'un moll, on em vaig esperar al següent ferry tot fent un cigarret i observant el vaivé del mar i pensant que el sol que acabava de despedir era el mateix que us desvetllava a tots vosaltres... Un dia fantàstic!!!