dijous, d’octubre 1

Caminante no hay camino, se hace camino al andar...

Doncs això, que no paro de donar voltes amunt i avall per la ciutat, si anés amb transport públic ja m'hauria arruinat... però aquest matí he de reconèixer que m'ha costat aixecar-me!! A més no aconsegueixo agafar el ritme d'aquí, a l'alberg quan m'aixeco ja han esmorzat, quan esmorzo ells dinen, quan dino (bueno més aviat vaig fent ara un sandwithc, ara un sushi, ara uns noodels, mentres camino) ells no sé q fan i quan vaig a sopar ja no queda quasi ningú a la cuina que la majoria ja dormen!!

Bé us explicaré com va anar ahir. Va ser un dia molt "interessant", doncs va començar amb un bon esmorzar per agafar forces, vaig demanar alguns consells sobre la ciutat a la recepció d l'alberg i em vaig llençar al carrer a menjar-me la ciutat!! Anava tot decidit cap al zoo de Sydney (Taronga zoo) però quan portava un parell de carrers vaig decidir canviar la ruta establerta uns minuts avans dins del meu cap i ficar-me per un carreró q no em feu dir perquè però em va semblar interessant... així que tot caminant em vaig trobar primer amb el mercat del peix de Sydney, del que ja m'havien parlat i que pots menjar peix i marisc a un preu assequible q el fan allà mateix, el q passa q ja havia esmorzat, ho vaig apuntar al mapa i ho vaig deixar per la tornada o pel dia següent. Just quan sortia del mercat em vaig endur un ensurt quan un ocell enorme planejava per sobre el meu cap, doncs resulta que era un Pelican que venia en busca de la seva ració diària de peix...

Seguint camí del centre vaig passar per davant del Sydney Aquarium i com a bon amant del mar no vaig poder resistir la temptació d'endisar-m'hi!! Va ser una grata sorpresa, em va encantar (he de dir que no he estat mai al de Barna). Hi vaig veure desde ornitorrincs, tortugues, peixos de totes mides i colors, cavallets de mar, meduses, iguanes, taurons, rajades, coralls, cocodrils, etc. El problema va ser que em vaig entusiasmar tant fent fotos a tort i a dret que quan encara no portava ni la meitat del recorregut, de sobte la càmara va dir PROU!! Així és que vaig haver de passar la resta del dia sense càmara i lamentablement no us en podré ensenyar imatges.

Vaig seguir a la gent cap al centre on hi ha tots els rascacels que dibuixen l'skyline de Sydney amb la Sydney Tower que en sobresurt apuntant cap al cel. He de dir que allò és una mica estressant... era la seva hora de dinar i tots els executius i executives es llençaven a fer un àpat veloç, el que xocava bastant amb la calma que jo portava després d'estar durant un parell d'hores observant peixets... Així que em vaig comprar un entrepà de roast beaf amb "a little of everything" que és l'únic que vaig saber dir-li a la xineta que em va atendre, de tots condiments que hi havia allà, i vaig buscar un parc on menjar tranquil i fer una curta bacaina. És el moment de comentar-vos que hi ha moments que tinc més la sensació d'estar a Xina que a Austràlia, ja que la meitat de la població és d'orígen asiàtic!!

Més tard tot mirant algunes botigues vaig anar a parar a Circular quay, des d'on surten tots els ferries cap al nord de Sydney creuant el mar. Doncs estava jo curiosejant les diferents rutes possibles quan una noia se'm va acostar i em va donar un ticket d'un dia pels ferries dient que ella no l'utilitzaria més. Després d'uns segons al·lucinant de la meva sort, vaig reaccionar i vaig demanar als de la taquilla si el bitllet era vàlid, i havent rebut una resposta afirmativa vaig embarcar al primer ferry que sortia d'allà, tot observant les vistes amb el Harbour bridge a l'esquerra i la Òpera de Sydney a la dreta, cap a un lloc anomenat Cremond. Així que va fer la primera parada vaig divisar una zona boscosa que em va cridar l'atenció i hi vaig baixar, resulta que era una zona protegida amb unes taules de pedra entranyables per a fer un picnic i amb una de les millors vistes de les millors vistes de Sydney. Vaig pensar que era el destí que m'havia portat fins allà i amb un somriure d'orella a orella, encara que sense la desitjada càmera, vaig disfrutar de la posta de sol sobre la ciutat.

Després vaig voler seguir els meus instints i enlloc de tornar amb el ferry anar caminant fins al Harbour bridge per tornar al Sud. Em vaig endinsar en uns barris de cases espectaculars que vaig deduir era on vivien tots aquells executius... i mentres es feia fosc i començava a dubtar de si habia pres la decisió encertada, de sobte al passar al costat d'un carreró amb escales vaig sentir el soroll del mar... evidentment vaig baixar corrents i allà amagada hi havia una petita platgeta al costat d'un moll, on em vaig esperar al següent ferry tot fent un cigarret i observant el vaivé del mar i pensant que el sol que acabava de despedir era el mateix que us desvetllava a tots vosaltres... Un dia fantàstic!!!





dimarts, de setembre 29

Desde Sydney con amor

Eeeeeehhhhh q ja sóc a Sydney!!! No puc dir gaires coses de la ciutat pq m'he passat la meitat del dia dormint i l'altra voltant pel barri, del que ja m'he enamorat: és tot molt verd, ple d'arbres, petites casetes amb els seus jardins, l'aire és fresc i agradable... tot i q ara q és d nit es veu un pel tètric! Pel que he pogut comprovar fins ara la gent és simpàtica i hospitalària i fins ara l'anglès no ha estat un problema. Us explicaré una mica com ha anat l'aventura fins aquí:
Tot va començar a l'aeroport dl prat, on un simpàtic treballador em va donar uns bons seients en els 3 vols q havia d'agafar (Jordi gràcies!!)... En el primer vol, va dir, et posaré al costat d'unes noies guapes... i així va ser com vaig conèixer a la Júlia i l'Ann que tot xerrant entre cullerada i cullerada d'amanida d pasta amb massa formatge, vaig descobrir que eren d Melbourne i venien de fer una estada per aprendre espanyol a Granada, pel que entre els dos idiomes ens vam entendre bastant bé. D'aquesta manera el vol cap a París va passar volant, mai millor dit!! Lo divertit va ser quan vam arribar a París, doncs el check-in començava en 15 minuts... Ja em veieu començant una desenfrenada carrera per l'aeroport darrere de les meves noves companyes d viatge, ja q era el tercer cop q estàven a Espanya i ja es coneixien més o menys l'aeroport Charles de Goux (o algo així). I vinga a córrer escales amunt, ara avall, ara passareles automàtiques, ara agafa un tren per canviar de terminal... no hagués pensat mai que un aeroport pogués ser tan gran!! Finalment quan arribem al control, fem cua i em començo a treure el cinturó tot agafant-me els pantalons amb l'altra mà pq no se'm caiguin... em diuen q m'he equivocat de porta d'embarcament!!! Així q amb els pantalons caient-me comencem a córrer d nou fins arribar a la porta correcta on m'adono que se m'han estripat els pantalons en la corredissa...
Un cop a dins d l'avió em separo de les meves companyes i m'assec al seient corresponent tot flipant amb les dimensions de l'avió, ja q és el meu primer vol internacional!! Tot es fa més complicat quan arriba el personatge que està al seient del costat i diguem q li costa entrar al seient degut a les seves dimensions... pel q serà una de les meves creus durant el viatge, l'altre és que acabo amb el cul fet pols! Per sort, com en l'avió anterior, es tracta d la sortida d'emergència i puc estirar els peus a plaer. Tot sopant un arròs amb vedella, bolets teriyaki i salsa massa picant pel meu gust coneixo l'altre company (jo sóc el del mig del menage a trua) que resulta molt simpàtic i serà el millor d'aquesta part dl viatge. Es tracta d'un Belga q va a Singapoore a treballar en una oficina de la Tom Tom (els GPS).
Després d quasi no haver dormit en tot el viatge i haver vist la peli Angels and Demons, quan surto cap a l'aeroport em trobo la Júlia que m'està esperant per donar-me un paperet tot decorat amb dibuixets en que em dona el seu mail i tot de consells, paraules importants en australià i llocs q no puc deixar de visitar, realment entrenyable!! Ens despedim i inicio el meu enllaç en solitari però feliç, aquest cop amb més calma. El vol fins a Sydney bastant bé si no fos perquè ja portava 14 hores dins d'un avió...
Així és com he arribat a les 5 dl matí a Sydney amb les cames inflades, el cul destrossat, el cor a cent i els ulls ben oberts a tot el que m'envoltava encara que em moria de son.
Se m'acaba la connexió, so it will continue soon...
Molts petons a tots i totes!!!

dilluns, de setembre 7

Ara va de bo

Doncs així és, amb el bitllet d'avió a punt, el visat aprovat, el curs d'anglès pagat, el Youth Hostel reservat i les ganes cada dia més grans, ja no hi ha marxa enrera!!

Al final el visat no ha estat tan difícil d'aconseguir com em pensava i és d'estudiant, amb una durada de 4 mesos, en els que en prinicipi em permeten treballar mitja jornada. Així que la meva idea és buscar treball quan arribi, per anar-me costejant l'estada a Sydney... Pel que fa al bitllet, m'ha sortit algo carillu, però pagant una mica més puc canviar la tornada en tot un any, així em puc estalviar molts problemes.

Definitivament marxo el dia 27 de Setembre i arribo a Austràlia el 29, comptant que són 8 hores més, doncs són ni més ni menys que 21 hores de vol i 3 hores en escales... Arribaré que no sabré ni qui sóc!!! L'Alberg es diu Glebe Point, en el barri de Glebe, a uns 20 minuts del centre. Inicialment l'he reservat per 1 mes, però el tema seria buscar alguna habitació en un pis compartit com avans millor, ja he mirat algo per internet però crec que un cop allà serà més fàcil...

El curs d'anglès comença el dia 6 d'Octubre i s'acaba l'1 de Gener, un dia curiós per acabar-lo, no crec que ningú vagi a classe per Cap d'any!!!

dimecres, d’agost 19

Quina és aquesta força que ens empeny a allunyar-nos de la comoditat del que ens és familiar i ens porta a afrontar desafiaments, malgrat saber que la glòria del món és transitòria?

Crec que aquest impuls es diu recerca del sentit de la vida.

Paulo Coelho

dilluns, d’agost 3

A Austràlia hi ha lloc per a tots...

Australia és un pais amb més de 21 millons d'habitants, una xifra bastant considerable, però el que és difícil de creure és que estàn repartits en una superfície de més de 7,5 millons de km2, similar als EEUU, de manera que tenim una densitat de població de 2,7 hab./km2. Perquè us feu una idea, Espanya té una densitat de població de 80,3 hab./km2 i en un extrem tenim el Japó amb la terrorífica xifra de 336,3 hab./km2. Per altra banda la major part de la població es concentra en les grans ciutats que es troben repartides per la costa (sobretot al Sudest del país), així que la major part del país es troba despoblat, on domina el clima àrid del desert. De les ciutats, la més gran és Sydney amb uns 4,2 millons d'habitants.
I després resulta que hi ha tantes dificultats per poder anar-hi... no fos cas que estiguéssin massa apretats!!!

divendres, de juliol 3

Fotografia Sin Fronteras


Si us interessa la fotografia i us apassiona viatjar, aquesta és la vostra web Fotografias Sin Fronteras. Es tracta d'una fotògrafa professional que organitza viatges a llocs fascinants de tot el món, com Etiòpia, Jordània, Brasil, etc. a través de l'agencia de Viatges Mallola situada a Esplugues de Llobregat. Una manera fantàstica de disfrutar de les vostres vacances i aprendre fotografia tot al mateix temps. Per més informació visiteu la web a l'enllaç anterior.

dijous, de juny 18

Un nou inici

Després d'uns mesos sense senyals de vida en el bloc, per raons vàries, tornem a la càrrega... Al final m'he decidit i me'n vaig a Austràlia cap al Setembre, si tot va bé. A partir d'ara aniré preparant el bloc i informant dels preparatius.


Per cert si algú té contactes a Austràlia, seràn ben rebuts!!