dimarts, de setembre 29

Desde Sydney con amor

Eeeeeehhhhh q ja sóc a Sydney!!! No puc dir gaires coses de la ciutat pq m'he passat la meitat del dia dormint i l'altra voltant pel barri, del que ja m'he enamorat: és tot molt verd, ple d'arbres, petites casetes amb els seus jardins, l'aire és fresc i agradable... tot i q ara q és d nit es veu un pel tètric! Pel que he pogut comprovar fins ara la gent és simpàtica i hospitalària i fins ara l'anglès no ha estat un problema. Us explicaré una mica com ha anat l'aventura fins aquí:
Tot va començar a l'aeroport dl prat, on un simpàtic treballador em va donar uns bons seients en els 3 vols q havia d'agafar (Jordi gràcies!!)... En el primer vol, va dir, et posaré al costat d'unes noies guapes... i així va ser com vaig conèixer a la Júlia i l'Ann que tot xerrant entre cullerada i cullerada d'amanida d pasta amb massa formatge, vaig descobrir que eren d Melbourne i venien de fer una estada per aprendre espanyol a Granada, pel que entre els dos idiomes ens vam entendre bastant bé. D'aquesta manera el vol cap a París va passar volant, mai millor dit!! Lo divertit va ser quan vam arribar a París, doncs el check-in començava en 15 minuts... Ja em veieu començant una desenfrenada carrera per l'aeroport darrere de les meves noves companyes d viatge, ja q era el tercer cop q estàven a Espanya i ja es coneixien més o menys l'aeroport Charles de Goux (o algo així). I vinga a córrer escales amunt, ara avall, ara passareles automàtiques, ara agafa un tren per canviar de terminal... no hagués pensat mai que un aeroport pogués ser tan gran!! Finalment quan arribem al control, fem cua i em començo a treure el cinturó tot agafant-me els pantalons amb l'altra mà pq no se'm caiguin... em diuen q m'he equivocat de porta d'embarcament!!! Així q amb els pantalons caient-me comencem a córrer d nou fins arribar a la porta correcta on m'adono que se m'han estripat els pantalons en la corredissa...
Un cop a dins d l'avió em separo de les meves companyes i m'assec al seient corresponent tot flipant amb les dimensions de l'avió, ja q és el meu primer vol internacional!! Tot es fa més complicat quan arriba el personatge que està al seient del costat i diguem q li costa entrar al seient degut a les seves dimensions... pel q serà una de les meves creus durant el viatge, l'altre és que acabo amb el cul fet pols! Per sort, com en l'avió anterior, es tracta d la sortida d'emergència i puc estirar els peus a plaer. Tot sopant un arròs amb vedella, bolets teriyaki i salsa massa picant pel meu gust coneixo l'altre company (jo sóc el del mig del menage a trua) que resulta molt simpàtic i serà el millor d'aquesta part dl viatge. Es tracta d'un Belga q va a Singapoore a treballar en una oficina de la Tom Tom (els GPS).
Després d quasi no haver dormit en tot el viatge i haver vist la peli Angels and Demons, quan surto cap a l'aeroport em trobo la Júlia que m'està esperant per donar-me un paperet tot decorat amb dibuixets en que em dona el seu mail i tot de consells, paraules importants en australià i llocs q no puc deixar de visitar, realment entrenyable!! Ens despedim i inicio el meu enllaç en solitari però feliç, aquest cop amb més calma. El vol fins a Sydney bastant bé si no fos perquè ja portava 14 hores dins d'un avió...
Així és com he arribat a les 5 dl matí a Sydney amb les cames inflades, el cul destrossat, el cor a cent i els ulls ben oberts a tot el que m'envoltava encara que em moria de son.
Se m'acaba la connexió, so it will continue soon...
Molts petons a tots i totes!!!

2 comentaris:

Aitor ha dit...

Ei nanu... així m'agrada, que ens mantinguis puntualment informats de la realitat!!

I res, aprofita al màxim...

See you soon!

Albert ha dit...

He rigut força!