dimarts, de març 25
Recursos per viatgers IV: Calculador de distàncies
dissabte, de març 22
Sorteig Lonely Planet
Ei teniu ganes de guanyar un viatge valorat en 1300 euros? Doncs si entreu en la web de la Lonely Planet, podreu fer una enquesta sobre els vostres hàbits de viatge i entrareu en el sorteig d'aquest viatge. Com a premi de consolació també podeu guanyar una guia de viatge, millor que res. A més no es tarda més de 5 minuts en contestar-la, així que teniu poc a perdre i molt a guanyar. Heu d'entrar en un apartat on posa Travellers' Pulse Survey. Que la sort us acompanyi!!divendres, de març 21
Boicot als jocs olimpics de Beijing?

- El boicot aconseguirà el contrari del que es busca: boicotejar ara mateix els JJOO no farà que Xina es torni més "bona", sinó que la faria tancar-se en si mateixa, al considerar-se insultada per la comunitat internacional. Tornaria a pensar que conspiren contra ella, i podria repetir-se l'aïllament polític que va tenir durant dècades, al veure enemics per tot arreu. És millor que Xina no es tanqui, sinó que es vagi obrint, perquè és en els països oberts on poden entrar les idees democratitzadores. No en els tancats.
- El boicot contamina a l'esport amb la política: a Xina se li van donar els Jocs no per ser un exemple de virtuts, sinó per ser una potència esportiva. Si es concedissin els Jocs només als països amb una fulla de drets humans exemplar, hauríem d'anul·lar la majoria. Qui decideix quins països ho mereixen i quins no? Europa la que va explotar al món? EEUU la que genera gran part dels conflictes actuals?
- El boicot és inútil: Tan de bo que un dia Taiwan i Tibet puguin decidir els seus propis destins. Tan de bo que un dia arribi la democràcia a Xina, la llibertat d'expressió, i la fi de la censura. S'aconseguirà tot això amb el boicot olímpic?
Recursos per viatgers III:Climes del món

- Temperatura Màxima mensual: 37.2 ºC
- Temperatura Mínima mensual: 22.9 ºC
- Temperatura Mitjana mensual: 30.0 ºC
- Precipitació Total mensual: 286.0 mm
- Mitjana de Velocitat del Vent mensual: 6.43 m/s
Com veieu, si finalment me'n vaig cap allà per a aquesta època em tocarà passar bastanta calor i agafar un bon xubasquero... si ho comparem amb els 23.2 ºC de Temperatura mitjana i els 8.1 mm de Precipitació a Barcelona en les mateixes dades!
dijous, de març 20
Malalties tropicals I: El Paludisme

Aquest és un mapa on es mostra la distribució del Paludisme al món (extret de Wikipedia).

Existeixen quatre espècies de paràsits del Paludisme que poden infectar als humans i causar la malaltia:
- Plasmodium falciparum.
- Plasmodium malariae.
- Plasmodium vivax.
- Plasmodium ovale.
Generalment, només el Paludisme per falciparum és potencialment perillós per a la vida humana, tot i que tots ens poden causar trastorns de la salut.
Mecanisme d'infecció i Cicle biològic:La femella del mosquit Anopheles infectada és portadora dels esporozoits del Plasmodium en les seves glàndules salivars. Si pica a una persona, els esporozoits entren en la persona a través de la saliva del mosquit, migrant al fetge on es multipliquen ràpidament dins de les cèl·lules hepàtiques (els hepatòcits), transformant-se en merozoits, que entren al torrent sanguini infectant els glòbuls vermells i segueixen multiplicant-se, donant lloc a unes formes inicials anulars (trofozoits) que provoquen el trencament dels glòbuls vermells. Alguns es converteixen en gametòfits masculins i femenins, els quals pot xuclar una altra femella de mosquit si pica a la persona infectada, i és al seu intestí on es desenvolupa el cicle sexual del Plasmòdium, unint-se els seus gàmetes i formant un ou el qual es dividirà per donar nous esporozoits llestos per infectar, al arribar a les glàndules salivals del mosquit.

Manifestacions clíniques:
La ruptura dels glòbuls vermells, allibera unes substàncies que estimulen a l'Hipotàlam, provocant crisis febrils molt intenses, cada dos o tres dies (cada cop que es completa el cicle asexual del Plasmodium), seguides al cap d'unes hores d'una brusca tornada a la normalitat. Aquest procés va deixant a l'organisme exhaust. A més també hi ha certes complicacions hemorràgiques degudes a unes proteïnes fabricades pel paràsit.
Les dones embarassades són especialment atractives per als mosquits i el Paludisme en elles és especialment nefast donada la sensibilitat del fetus a la infecció (no té sistema immunitari desenvolupat).
Risc de Paludisme:
Els números I, II, III i IV es refereixen al tipus de prevenció.
- Tipus I: Risc molt limitat de transmissió del Paludisme. Només prevenció en evitar les picades dels mosquits.
- Tipus II: Risc de Paludisme només per P. vivax o per P. falciparum totalment sensible a la cloroquina. Prevenció de les picades de mosquits i quimioprofilaxis amb cloroquina.
- Tipus III: Risc de transmissió de paludisme i resistència emergent a la cloroquina. Prevenció de les picades de mosquits i quimioprofilaxis amb cloroquina + proguanil.
- Tipus IV: Alt risc de Paludisme per falciparum, però amb alta resistència a medicaments. Prevenció de les picades de mosquits i mefloquina o doxiciclina o atovaquone/proguanil (prendre un medicament per al qual no s'ha registrat resistència en les àrees específiques que es visitaran).
En aquesta web trobareu els diferents nivells de prevenció que s'aconsellen a cada país. Tot i que heu de tenir molt clar que abans de marxar heu de consultar el centre de malalties tropicals més proper.
dimecres, de març 19
Reflexions sobre el Tibet
Aquests dies que segons les notícies que ens arriben del sostre del món s'està gestant una revolució contra la opressió xina, he trobat un article interessant sobre el que està passant, en la web Asiared. Si los tibetanos tenían que denunciar la progresiva disolución de su cultura bajo el peso del desarrollo chino era en este enésimo aniversario del alzamiento frustrado de 1959, porque 2008 es el año en el que China se encuentra bajo los focos debido a la celebración de los Juegos de Pekín.
Por más que el gobierno chino lo niegue, el genocidio cultural al que hace referencia el Dalai Lama en su denuncia del aplastamiento de la revuelta de Lhasa es un hecho, lisa y llanamente.
El problema para los tibetanos del interior y del exilio es que este genocidio se está materializando al tiempo que la República Popular impone su fuerte maquinaria de desarrollo en el altiplano.
Desde principios de los noventa, Pekín ha llevado al Tíbet decenas de miles de ciudadanos de etnia han (china) a base de una política activa de incentivos, créditos para montar negocios y todo tipo de facilidades administrativas.
Esta política ha traído a Lhasa una notable riqueza y modernización cuya principal consecuencia ha sido la destrucción de la ciudad tibetana tradicional.
Hoy Lhasa, plagada de cemento armado y cristal reflectante, recuerda a cualquier otra ciudad china si no fuera por el mal de altura que el recién llegado, ya sea turista extranjero o colono chino, experimenta los primeros días.
El propio Dalai Lama ha denunciado que quizás las magnitudes reales de esta invasión sutil ya estén dejando a la población tibetana autóctona en minoría.
A juzgar por las cifras disponibles, esta denuncia puede carecer, hoy por hoy, de fundamento real, pero no es nada desdeñable como hipótesis de futuro.
La propia máxima autoridad espiritual y política de los tibetanos considera que de qué serviría la autonomía que está negociando con el gobierno chino una vez los han sean mayoría en Tíbet.
A diferencia de los disturbios que cíclicamente ha vivido la capital tibetana, en que los monjes se enfrentaban al ejército chino, el objetivo de las últimas protestas han sido precisamente los chinos de etnia han llegados en los últimos años, en particular sus comercios rebosantes de artículos de todo tipo en las nuevas y anchas avenidas grises de una ciudad que ya no se reconoce a si misma.
La “colonización” china del Tíbet se ha visto facilitada por la inauguración de la línea de ferrocarril que une Lhasa con Pekín, una compleja obra de ingeniería presentada al mundo con orgullo por las autoridades comunistas chinas.
Así, al tiempo que Pekín negociaba con el Dalai Lama su posible vuelta a Lhasa a cambio de su renuncia a la independencia, el gobierno chino preparaba las bases para la disolución de la cultura tibetana en el marasmo de la nueva China del desarrollo, la potencia emergente.
Poco va a quedar de lo que fuera el Tíbet en la capital, más allá del Potala, el templo del Jokhang o el Palacio de Norbulingka.
Con todo, ante el peso de China, que paraliza toda crítica de la comunidad internacional, el Dalai Lama ha hecho una política posibilista basada en la conciliación.
Los tibetanos del interior, los que sufren el genocidio en carne propia, y otros en el exilio que consideran tibia la posición del líder espiritual, han querido demostrar al mundo su desesperación.
Recursos per viatgers II: Conversor de moneda

