Fotos Holanda

Aquí van algunes foticos del viatge...

Couchsurfejant per Holanda:

Una de les coses que he experimentat en aquest viatge ha estat el Couchsurfing. Em sembla que ja ho havia comentat en alguna entrada anterior, es tracta d'una web que posa en contacte gent de tot el món que vol viatjar d'una manera alternativa, ja que es tracta de persones que ofereixen casa seva per allotjar-se. Però realment és molt més que això, es tracta de posar en contacte persones que intercanvien experiències, coneixements, cultures... ampliant així els nostres horitzons i canviant la forma en que ens relacionem amb el món. D'alguna manera podem dir que contribueix a fer un món millor!!

La meva experiència ha estat molt bona, primer ens vam allotjar a Amsterdam a casa d'una noia holandesa de 20 anys, l'Antoinette. Ella ens va acollir a casa seva, en un pis d'estudiant d'una barriada a les afores de la ciutat, tot i que aquests dies estava sola al pis. Com que estava de vacances tenia temps per a dedicar-nos i ens va venir a buscar a l'estació de tren de Biljmer Arena, just al costat de l'estadi on juga l'Ajax. Després d'un bon te al seu piset, ens va portar a descobrir la ciutat, portant-nos a menjar els típics "pancakes", guiant-nos pels canals amb una bicicleta aquàtica (bé, això de guiar-nos és un dir, ja que després d'una hora voltant no trobàvem l'estació on havíem de tornar el patinet...), introduïnt-nos en la fantàstica herba holandesa i portant-nos a fer birres per la ciutat (Proust!!!). Els següents dies però vam decidir anar una mica més pel nostre compte, ja que el primer dia ens haviem polit quasi la meitat del pressupost... ups! A la nit vam compartir l'havitació amb l'Antoinette, en uns matalassos francament confortables, després es clar de compartir un excel·lent vi del Priorat que havia resistit el nostre vol i "a tipical spanish meal", una estupenda truita de patates.

El quart dia ens vam acomiadar d'Amsterdam i de la nostra Couch per dirigir-nos cap a un poblet del nord, per veure una mica de natura i anar a trobar la persona que ens acolliria els següents dos dies... vam agafar el tren destinació Alkmaar. Només arribar ens va fascinar el païssatge que ens esperava: un caminet enmaonat ens guiava a través de prats d'un verd intens tot sortejant petits canals que formaven llacs on ànecs i signes ens sonreien (bé això potser era després de esgotar l'últim cogollo de white widow que ens quedava...). Però vam acabar d'al·lucinar quan vam arribar a la casa on haviem de passar el cap de setmana, un dúplex envoltat de jardí, enmig d'una tranquil·la zona residencial. Després de picar a la porta sense resposta, ens vam endinsar cap al jardí on estava llegint en Richard, un home d'uns 40 anys, que de seguida ens oferia la seva hospitalitat amb un te. Amb ell vam compartir molts bons moments compartint experiències, sobretot l'Albert, ja que la parella de'n Richard, la Heleen, es dedicava a la permacultura, és a dir que estava visquent un temps en un hivernacle a Irlanda, per estar en contacte permanent amb les plantes i deixar així que elles t'ensenyin... El dia següent ens va portar a fer un passeig amb les seves bicis fins a la platja, uns 30 km, però és clar tot pla. A més sembla que tot Holanda està farcida de camins adaptats per anar amb bici, algo realment fantàstic!! Una platja quasi verge ens esperava, al igual que algunes gotes de pluja que ens donaven la benvinguda. Va ser fantàstic i és una de les moltes coses que possiblement no haguéssim fet si haguéssim anat pel nostre compte... Abans de marxar però, com a bons hostes els vam fer una ja típica truita de patates, de la que van quedar encantats tan en Richard com el seu company de pis, l'Aaron.

Abans de tornar, la nostra ruta ens va portar a Haarlem, en record de les nits que hem passat l'Albert i jo al Haarlem Jazz Club...

Jo us animo de veritat a que proveu aquesta manera de viatjar (la web està a la columna de la dreta, on posa "recursos per viatgers"). Ah i no és necessari que allotgeu a la gent si no en teniu interès, tot i que després de provar-ho us n'agafaran ganes...

Cap a Amsterdam falta gent!!

Eiii companys,

Per fi de VACANCES!!! Mai havia desitjat tant aquesta paraula com en aquest cas... deu ser que ens fem grans i ens anem endinsant en el sistema. Bé, per disfrutar-les doncs he decidit fer una escapadeta a Amsterdam, marxo demà i torno el dilluns que ve. Ja us explicaré per aquí què hi he descobert.

Petons a tots i totes i bones vacances, es clar!!

Civediamo.

Puedo escribis los versos más tristes esta noche.

-

Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,

y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".

-

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

-

Pu edo escribir los versos más tristes esta noche.

Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

-

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.

La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

-

Ella me quiso, a veces yo también la quería.

Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

-

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

-

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.

Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.

-

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.

La noche está estrellada y ella no esta conmigo.

-

Como para acercarla mi mirada la busca.

Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

-

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.

Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

-

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.

Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

-

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.

Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

-

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.

Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

-

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,

mi alma no se contenta con haberla perdido.

-

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,

y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

-

Pablo Neruda

Tenies raó Mirkito, poques preguntes realment tenen importància, i la llum sempre està present, només cal recordar-se d'obrir la finestra cada matí!! Sembla que l'arribada de l'estiu ha fet madurar les ganes de viure el moment... Som-hi doncs!!!

Reflexions en la foscor

Com seguir un camí quan no saps el que vols, quan tot sembla difús davant teu? Com lluitar quan no veus on poses cada pas? És la vida tansols un pas davant de l'altre sense saber on vas o cal fixar una meta i dirigir tots els teus esforços per arribar-hi? Com fixar un objectiu quan no saps qui ets? Sóm el que fem o fem el que sóm? Cal buscar les respostes en nosaltres mateixos o hem de sortir a buscar-les? Tenen resposta totes les preguntes? Tantes preguntes i tan poca llum...

Hola, ja veieu que no escric gaire aquests dies, i és que últimament estic una mica estancat en general... Vaig tirant amb la feina però sense massa il·lusió, ja començo a estar una mica cremat amb els horaris, però almenys cobro a final de més que tal com estan les coses ja és molt. Pel que fa a la resta no gaire animat, però amb les ganes de que les coses puguin anar millorant poc a poc. Bé, només que suposo que de moment no hi escriuré gaire, així que fins que trobi algo d'inspiració... Petons i abraçades a tots i totes els que heu anat seguint aquest blog!!!