Motorcicling with Max: Chiang Mai-Pai-Mae Hong Son

Fent una ruta de dos dies amb moto pel nord de Thailandia (Chiang Mai-Pai-Mae Hong Son) entre les montanyes, amb en Max, holandes de Rotterdam que viu a Barcelona... Unbelivable!!!

Adelaide: the couch surfing project!!

Només fa dues setmanes i mitja que vaig deixar Adelaide però sembla que faci un mes sencer!! Adelaide és la capital de l'estat de South Austràlia i en realitat, per la majoria de viatgers no és molt més que una parada en el camí entre Melbourne i el red center o Perth... La veritat és que és molt tranquila, no hi ha masses coses a visitar, però definitivament es un bon lloc per viure si fuges de la gentada de les grans ciutats com Sydney o Melbourne, o de la bogeria turística de la costa est. El centre és petit i ben delimitat, tot envoltat de parcs i jardins i separat del nord per un riu artificial que mantenen sempre ple amb una presa, on la gent passeja tranquilament per la riba o rema en barquetes de lloguer. La resta de la ciutat s'extén quilòmetres enllà en forma de suburbis formats de petites cases familiars amb el seu jardinet i algunes botigues bàsiques al voltant!!

Ja veieu que pinta molt "quite", i és així... pero els ciutadans d'Adelaide li diuen la capital de l'estat dels festivals, tot i que en realitat nomes n'hi ha un de realment important que per mala sort començava unes setmanes més tard que jo arribés! Pero tothom sembla estar esperant un creixement anunciat de la ciutat, tot i que això tindrà segur la pèrdua de la pau que li dona aquest encant... La veritat és que per mi va significar un bàlsam el poder estar a casa de'n Jarred i la Peta, gràcies al couchsurfing. It was like being at home!! Viuen en una petita casa a les afores de la ciutat a uns 15 minuts amb el tramvia, que es el mitja de transport mes comu despres del cotxe, algo antiga (hi havia esquerdes per tot arreu) pero amb un bon jardí. Al principi havia de dormir al terra amb un matalàs perque hi havia un altre noi de Couchsurfing ocupant el llit, en Pavel: un noi Xec, estudiant d econòmiques a Taiwan, que havia vingut per una conferència sobre economia medioambiental, així que cada matí es posava el tratge i quan tornava al vespre agafava el sac de dormir i l aïllant i es posava a dormir al mig del jardí... un paio curiós, després se n anava cap a Sydney tot fent autoestop!!

El millor d Adelaide va ser que vaig poder practicar l anglès i coneixer més sobre la cultura i la forma de vida dels australians, ja que a Sydney poc n havia conegut. Així que em van portar a veure cine a la fresca, sopar amb els seus colegues, descobrir la ciutat, etc. Un dels museus que vaig visitar era sobre art aborígen i va ser una bona introducció a la seva cultura, a més de les xerrades amb en Jarred, que estudia cultura australiana i aborígen a al universitat d Adelaide. La zona també és coneguda per contenir algunes de les millors zones de vins d Austràlia, però degut a problemes meus d organització, finalment no les vaig poder visitar... una pena!! L últim dia vaig fer una escapadeta a la platja a una mitja hora al sud, al suburbi de Brighton, que no era la millor d Austràlia pero em va servir per treure m el mono...

Una setmana després de dubtar entre agafar el Ghan (el tren que atravessa el desert per les antigues rutes de camells que portaven afganesos, per això el seu nom), o l avió, tremolava ja entre les ràfegues d aire calent del desert camí de la següent destinació, Àlice Springs!!! (perdoneu pero no sé trobar l apòstrof).

Brisbane: El Diluvi Universal

Doncs després d'unes hores desitjades de platja i una hora i mitja de bus, vaig arribar de nit a Brisbane, la capital de l'estat de Queensland!! Per primer cop des de que vaig arribar fa ja 4 mesos, em trobava sol a Austràlia i vaig decidir tirar per lo fàcil i llogar una habitació al YHA (youth hostels Austràlia). Després de fer el check-in vaig anar directe a l'habitació on m'esperaven 3 companys més, dos dels quals eren Noruecs i l'altre Alemany... és a dir de clima fred, mai millor dit perquè els nòrdics eren d'un petit poble a dalt de tot tocant amb la frontera russa, on ara mateix estan ni més ni menys que a -30ºC!!! I perquè us explico això? Doncs perquè pels 3 resulta que el clima era massa càlid i m'he passat les 4 nits barallant-me amb l'aire condicionat, cada vegada el mateix, posaven l'aire condicionat a tope i allò semblava Noruega... El hostel era de lo més modern i inmens!! La primera foto que veieu és del terra de l'ascensor, a mida real... impacta eh!!!

El dia següent em va respectar prou i vaig poder visitar la ciutat, tot passejant pel centre i el Botanic Garden (que ja comença a ser tradició ja que el pots trobar a totes les ciutats d'Austràlia). Brisbane, com totes les ciutats australianes, està distribuïda amb el centre comercial i econòmic, amb els alts edificis d'oficines, i kilòmetres al voltant de petites cases residencials... Així que un cop vist el CBD, vaig anar cap a chinatown (un altre clàssic australià) on vaig dinar uns fried noodles per un preu més que acceptable. Per la tarda vaig visitar Fortitude Valley, el barri bohemi de Brisbane i ja estava tot vist!! La veritat és que és una ciutat algo avorrida de visitar...

Llavors va començar a canviar el temps i a caure el Diluvi Universal, a ràfegues ja que és subtropical i és en plan monsó!! Així que a part de no saber que fer a la ciutat, totes les meves il·lusions de veure les tan famoses illes de Fraser i Withsundays es van anar esfumant amb cada litre d'aigua que queia sobre la ciutat i amb elles em van entrar els dubtes de on anar... Mentres vaig conèixer el Jose Maria i la Montse, catalans de Sabadell, que portaven 4 mesos viatjant per Xina, Japó, Thailandia, Malaysia i Austràlia!! La veritat és que vaig tenir sort de poder compartir aquests dies amb ells, ha estat un plaer passar tantes hores xerrant amb ells... Espero que tinguin molta sort per Nova Zelanda i Estats Units!!!

Finalment després de molts dubtes i donar-hi moltes voltes, vaig canviar tots els plans, comprar un vol cap a Adelaide i contactar a correcuita uns quants couchsurfings, que tot i que fent-ho a última hora em pensava que no sortiria res, la meva sort va canviar i en Jarred em va convidar a casa seva...

Però l'últim dia semblava que feia bon temps i vaig decidir fer cap a l'Australian Zoo... xo després d'una hora de tren, arribo i em comença a caure el monsó altre vegada!! Vaig imaginar uns moments pagant 50 dollars per trobar tots els animals amagats i jo remullant-me... així que vaig menjar uns fish & chips i cap a Brisbane altre cop!! Però mirant la part positiva al menys vaig veure com és la vida en un poble perdut a Queensland...

Byron Bay: el hippiesurfista

Doncs això ja ha començat!! Bé en realitat ja fa una setmaneta que estic recorrent aussie land però no he tingut massa accés a internet, així que començaré per l'inici... Byron Bay. El Dimarts pel matí vam acabar de fer les maletes a correcuita sense saber massa què posar-hi (perquè amb la diferència de climes que hi ha a Austràlia és difícil d'escollir). Així que amb un sobrepès considerable a l'esquena cap a la 1 del migdia ens despedíem el Laurent i jo de la resta de companys de pis per agafar el xarter cap a l'aeroport. La nit abans ja em vaig despedir dels amics tot sopant a una restaurant xinès (the noodles house). El vol era només d'una hora i ens portava a Ballina, un petit poble al sud de Byron.

El hostel ens va sorprendre d'entrada, amb tot de petites habitacions que donaven directament a una àrea comuna al voltant d'una piscina... tot amb una ambient surfista, però bastant tranquil ja que no havíem agafat el més barat per no estar rodejats d'adolescents amb ganes de festa i borratxera el que és bastant corrent de veure per aquí... El poble és bastant petit i tot es basa en un carrer principal que va fins a la platja i on es troben la majoria de botigues hippies i surfers. De seguida es respira la calma del lloc i el bon rollo general.

Per la nit vam descobrir que l'Esther, catalana amiga de la Rosanna que va estar uns dies visquent al pis de Sydney amb nosaltres, vivia a la casa del costat del hostel, ves per on!! Així q després de sopar vam fer cap a el Chiquie Monkeys, el pub més conegut del poble... us resumiré ràpid el que ens vam trobar: era la Bar Coyote night!! Nens i nenes (no m'atraveixo a dir nois i noies) pujats a les taules fent proves estúpides com ara representar les màximes postures sexuals en un minut, o aconseguir peces de roba de la resta de la gent del pub, a mi em va venir una adolescent cridant histèrica perquè li donés els meus pantalons... evidentment la resposta va ser NO. No vam durar gaire en aquesta atmosfera massa carregada d'hormones. Els dos dies següents ens vam dedicar a recórrer la costa i Cape Byron, amb no gaire bona sort ja que ens va ploure cada dia, encara q poc (scattered showers). Les platges no estàn malament però és perfecte per surfejar-hi, xo no per banyar-se ja que hi ha moltíssima corrent i fortes onades (al final encara no m'he decidit a surfejar...). Sabeu que a Byron Bay és un dels llocs on hi ha més taurons de la costa est d'Austràlia? Ja podeu imaginar que estava una mica acollonit per banyar-me però quan veus tota la gent fent surf al final te n'oblides i t'hi acabes ficant de cap...

Parlant de caps, Cape Byron és el punt més a l'est d'Austràlia!! S'hi pot fer un trekking d'unes 2 hores que val bastant la pena per les vistes i el parc natural que travessa, al punt més alt hi ha un far que vigila la costa i que es pot veure des de Byron Bay de nit on és fantàstic passejar per la platja tot observant les estrelles del sud... Aprop hi ha Nimbin, una comunitat hippie que s'ha convertit en un centre turístic i cada dia surten hippie-busos cap allà per passar el dia, però al final no vam trobar la motivació per anar-hi, ja que hi ha pocs més alicients que la de fumar i passejar...

Divendres el Laurent havia de tornar a Sydney i jo no tenia clar si quedar-me més dies però després de les repetides pluges vaig decidir continuar el viatge encara que començava a intuir el que m'esperava més al nord...

Bye Bye Sydney!!

Live changes... Doncs això, quan ja ens hem adaptat a un lloc a la seva gent, platges, pubs, clima, llavors toca canviar! Aprofito les últimes hores de internet gratis per escriure al blog i explicar-vos que m'he estat despedint de Sydney aquests dies i de tots els amics que he fet, buen0 dels que encara queden per aquí, ja que en poques hores seré a Byron Bay. Es tracta d'una petita vila a una hora i mitja amb avió al nord de Sydney, amb ambient hippie, surfistes i estupendes platges... Ahir vaig fer "l'últim sopar", vaig acabar la feina el divendres i ara em despediré del pis on m'he sentit com a casa durant els últims dos mesos i mig.

Les oportunitats de feina a New Zealand sembla que són tan poques com a Austràlia, tot i que estic en contacte amb una bodega australiana que està interessada en mí, però no tinc clar si podré resoldre el tema de la visa.

Ara mateix els plans són fer una ruta per la costa est d'Austràlia, passant per Byron Bay, Brisbane, Fraser Island i Withsunday islands, entre d'altres... així que ja us aniré informant de tot. Ara em poso la motxilla a l'esquena i marxo corrents cap a l'aeroport amb en Laurent que estarà amb mí fins divendres!!

The Blue Mountains

Les Blue Mountains es troben a uns 50 km a l'oest de Sydney. Inclou 7 parcs naturals i estan considerades Patrimoni de la Humanitat. La principal ciutat és Katoomba, des d'on surten una gran quantitat de rutes i es pot disfrutar d'algunes de les millors vistes de la zona.

Aquestes montanyes van ser havitades milenis avans de la colonització europea el 1788, per aborigens australians i en els últims anys s'ha retornat les terres a la comunitat aborigen, la qual es beneficia de la gran quantitat de turisme que hi ve cada any. Inicialment els colonitzadors europeus les van considerar impenetrables amb la intenció de disuadir els presos d'escapar. Actualment és una de les escapades preferides de la gent de Sydney, ja que s'hi pot arribar amb tren en 2 hores i és totalment accessible a peu des del poble de Katoomba, on es pot dormir en diferents albergs ben equipats.

Això mateix és el que vam fer la setmana passada amb el Guillaume, la Camile i la Caroline (tots 3 francesos companys de pis). No tenia clar si valia la pena anar-hi perquè havia sentit alguns comentaris negatius però res més lluny de la veritat, em va encantar!! Es tracta de montanyes plenes d'eucalyptus, penyasegats, cascades i una atmosfera màgica que atrapa als amants de la montanya... tot i que no és massa elevat, el punt més alt es troba a 1190 metres sobre el nivell del mar. Vam passar els dos dies caminant, disfrutant de les vistes, banyant-nos en les cascades i els rius i pujant i baixant mooooltes escales, ja que és la única manera de atravessar els penyassegats!!! Per tornar l'últim dis vam decidir agafar el cableway (funicular) ja que les nostres cames ja no donaven de si... La veritat és que les fotos parlen per si soles així que us en poso una petita dosis al blog i la resta al Picasa.

El nom de Blue Mountains es deu a la dispersió de la llum quan atravessa les emanacions dels eucalyptus... donant un toc blavós tot i que a vegades costa d'apreciar.

He posat fotos a la web de Picasa per tothom que les vulgui veure, hi ha un enllaç a la columna de menús de la dreta...

Happy New Year!!!

Molt bon 2010 a tots i totes!!! Veieu aquesta imatge? És maca oi? Doncs això és el que havia de veure pel fi d'any... i dic "havia de veure" perquè no va ser possible degut a una sèrie de successos. Primer vaig haver de treballar fins a les 8:30 del vespre, no és molt tard, però aquí a Sydney per veure els fireworks des dels millors punts de la ciutat s'hi ha d'anar al matí i guardar lloc durant tot el dia esperant pels focs, absolutely crazy!!! Tingueu en compte que hi havien uns 6 milions de persones a la ciutat intentant veure els focs. Segon que després de treballar em vaig empanar una mica tot sopant. Finalment havia quedat amb alguns amics (la Rosanna, l'Esther, el Marc, el Chris...) per veure els focs en un punt aprop del pis i mentres sopava van canviar d'opinió, tenia una hora i mitja per anar fins a The Rocks, el barri més antic de la ciutat, just a un dels extrems del Harbour bridge, on es feia els focs més espectaculars... Il·lús de mi em pensava que tenia temps, tot i això vaig apretar la marxa. Mentres recorria els carrers pràcticament buits, no vaig ser conscient del que m'esperava fins que em vaig trobar en mig de centenars de persones al carrer... Em vaig dir que no era la primera vegada que travessava tal quantitat de gent, així que vaig saltar entre la multitud decidit a arribar al meu destí!! Uns 15 minuts minuts més tard em trobava davant d'una barrera policial amb cavalls i tot!! Ja no tenia temps de tornar enrere i intentar una via alternativa i era clar que no ens deixarien passar fins al final dels focs, altrament des d'allà es veia una part del pont, així que em vaig quedar allà plantat entre tots aquells desconeguts a celebrar el nou any... Va ser una bogeria, tothom empenyent-se uns als altres, la meitat borratxos, amb els cavalls passant en mig de tothom un parell de cops (és increïble com podien fer passar els cavalls empenyent a tothom cap als costats del carrer amb el perill evident de que algú es fes mal...). Fins que van començar els focs juntament amb una explosió d'entusiasme desenfrenat!! Realment semblava un bon espectacle però no era ni de lluny com havia imaginat que el veuria... Vaig recordar que portava el "Cava" (català eh!!) i el raïm a la bossa que penjava de la meva mà però m'era impossible d'arribar-hi així que ja m'ho prendria més tard, al cap i a la fi no era la primera vegada que arribava tard al fi d'any...

Després de retrobar-me amb els amics, veure cava, caminar i ballar pels carrers, vam acabar la nit a una festa en una casa d'uns amics de l'escola fins que el cos va dir prou, desitjant que aquest nou any sigui un bon any per a tots... Feliç 2010!!!

De kangaroos i platges de sorra blanca...

I'm so sorry for don't writting during so much time!! He estat apurant els últims dies de classes, ja que el dia 31 ja acabo. Ha estat una mica trist últimament perquè ha marxat molta gent per passar el nadal a casa i ha estat temps de despedides... També estic treballant a una botiga de vins, es tracta d'una petita botiga al barri de Glebe, on he estat visquent el primer més. Ha estat fàcil per mi, ja que l'amo és Gallec i després de parlar mitja hora amb ell em va dir que segurament tenia algo de feina per a mí. A més els meus companys de feina són un anglès i una noia Catalana, la Francesca, que està estudiant "hospitality" aquí des de fa 6 mesos i és un plaer treballar amb ella. De moment no treballo gaires dies aquest més però de cara al Gener hi haurà més feina. El proper dia de feina és el 31...

Al pis va tot molt bé, molt bona relació amb tots els meus companys i què he de dir que és un luxe el tenir gimàs, piscina i yacuzzi a la comunitat. Tot i que aquests dies de festes han estat extranys, primer perquè us trobo a faltar i després perquè se'ns han espatllat una mica els plans que teníem, ja que haviem dit d'anar a passar el Nadal a la platja, com és tradició aquí, però està fent un temps horrible, amb fred (bueno, fred estiuenc) i pluja... Is a bit shit!! Aquí diuen el temps està boig degut al "forat de la capa d'ozó" ja que fa uns anys el temps era constant i ara hi pot haver 20 graus de diferència entre un dia i l'altre!!!

Però aquesta setmana l'escola està tancada per festes i he aprofitat per fer una escapada cap al sud de Sydney a Jervis Bay. La veritat és que necessitava sortir uns dies de la ciutat i veure una mica de natura... Doncs ha valgut molt la pena!! Vam llogar un cotxe la Thais, en Laurent i jo, la tenda ens la va deixar un amic francès, en Matthieu i menjar pels 3 dies. El meu amic Marc ens va aconsellar que acampéssim a un parc natural que hi ha a un extrem de la badia el Booderee National Park. Les imatges que havíem vist per internet prometien i no ens va decepcionar gens!! El parc és ple d'eucalyptus amb només un parell de cases i envoltat de platges. A molts dels llocs q vam anar estàvem quasi sols i tot i que les previsions no eren molt bones vam poder disfrutar de sol cada dia. Vam dormir en una zona d'acampada, molt tranquila, on la majoria de la gent eren surfistes, famílies incloses. Avans de posar la tenda ens vam passar per un dels llocs que la lonely planet anunciava com imprescindible de veure, Escotish Rocks, tot i que amb el cel ennobulat vam disfrutar de la pau d'estar sols en aquell magnífic lloc. Aquí en teniu algunes fotos.

A la nit, després de sopar a la platja amb un fantàstic "sunset" i contemplar per primer cop les estrelles de l'emisferi sud, quan ja estavem ben adormits, la Thais ens va despertar de cop perquè sentia un soroll extrany... i sí, semblava un animal ferotge i se'ns estava jalant el menjar que havíem deixat al sobretoldo (molt intel·ligents nosaltres). Estavem ben acollonits i no ens atrevíem a sortir, fins que amb un glop de coratge vam obrir la porta i la sorpresa que vam tenir al veure que eren cangurs!!!! Era fantàstic veure'ls de tan aprop i ells ni s'inmutaven... i el millor és que el que teníem davant era una mare amb el seu fill que treia el cap de la bossa marsupial!! Va ser una experiència fantàstica, a més al cap d'uns segons vam tenir una altra visita, un Opossum, que és un rosegador nocturn, rar de veure. Pel matí ens vam despertar amb el cant espectacular de molts ocells, entre ells molts lloros de tots colors i envoltats de cangurs que voltaven entre les tendes, així que finalment els hem vist per tot arreu, la carretera, el bosc, la platja...

El segón dia el puc resumir amb una paraula "Chillax", ja que vam passar tot el dia a una de la millor platja de la badia... aigua cristal·lina, sorra blanca tan fina que fa un soroll extrany quan la trepitges, snorkel, sandwitchs, crema solar cada mitja hora (el sol crema literalment) i dofins però amb la meva càmara no vaig poder fer bones fotos... A la tarda vam anar a sopar a Huskisson unes bones burguers.

L'últim dia el vam anar a fer un trekking pel bosc i després a una platja a les afores de la badia. La platja estava envoltada de montanya i estavem quasi sols però les onades eren molt fortes!!! Feia bastant respecte entrar-hi, al final el Laurent i jo hi vam entrar però quan ja estava confiat una forta onada em va arrossegar i em vaig fer mal a l'esquena, total que ara estic una mica fotut de les cervicals però espero que no sigui res...

Jou Jou Jou!!!

I wish you a MERRY CHRISTMAS and a HAPPY NEW YEAR!!!

Wellcome to Hell!!

Dios mio, esto es un infierno... Doncs sí, avui estem ni més ni menys que a 40ºC!!!! És com si haguéssin engegat un assecador gegant... estem tancats al pis, amb els ventiladors perquè no es pot sortir ni a fumar un cigarro!! És terrible, espero que no sigui així cada dia a partir d'ara perquè és difícil de soportar.

Això sí, ja estic al nou pis!!! La veritat és que està molt bé, estic compartint l'habitació amb en Laurent, i la resta del pis amb una parella de francesos i les dues noies de Barna. Ja hem començat a disfrutar de la terrassa, tot i q estem pensant en posar-hi algun toldo perquè el sol és molt potent aquí (és el pais amb l'index de càncer de pell més alt), ahir al vespre ja hi vam fer la primera barbacoa!! L'habitació és prou gran i molt lluminosa, amb balcó i lavabo propis i el llit, tot i que és un matalàs al terra, després d'uns quants arreglos comença a ser confortable... El millor per això, són la piscina amb els dos jacuzzis i el gimnàs!!! Durant aquesta setmana ens hem estat discutint amb el que ens lloga el pis (en Kevin, un noi filipino), ja que només teniem una nevera petita i dos dies després de que ens portés l'altra nevera que li reclamavem, va deixar de funcionar... així que estem menjant el que podem fins que ens portin la nova, que espero que sigui ja perquè amb aquesta calor no es pot tenir el menjar a fora.

Una gran millora és que ja tenim internet al pis!!! Pel que no m'hauré de gastar un dineral ni anar amunt i avall per connectar-me... a més, serà més fàcil poder parlar amb vosaltres o escriure al blog.

Bé me' n vaig a la piscina que no soporto més aquesta endimoniada calor!!!

Good bye Glebe!!

Aquesta ha estat una setmana de despedides... alguns dels meus amics, com en Yahya, han marxat, després d'una bona despedida és clar, tot i que alguns tornaran d'aquí unes setmanes. Però sobretot perquè m'he despedit del Hostel i del barri, en el que he passat moltes vivències durant aquest mes i mig... barbacoes, mercadillos, sopars, billars, hores i hores xerrant, etc. La veritat és que em pensava que seria difícil canviar però ha coincidit que cada cop hi ha menys gent coneguda al hostel, pel que ja no era el mateix, així que m'ha estat més fàcil.

Glebe és un lloc fantàstic per viure-hi, és un barri molt tranquil, amb tot de casetes amb el seu jardinet, mercadillos els caps de setmana i un toc bohemi que li acaba de donar el seu encant. Tens la sensació d'estar completament fora de la ciutat, ja que hi ha molta vegetació i tranquilitat, i en canvi ets a mitja hora caminant del centre... Una gran convinació!!

Aquí teniu algunes fotos del barri i del hostel.

Bueno, no us penseu que es tot gresca i xerinola!!!

A l'academia ens han canviat de nivell a tota la classes i ara estem a Pre-Advance, sona be eh!! Es el penultim nivell dins de l'escola i la veritat es que estic notant molt el canvi... els teachers parlen mes rapid, a mes la majoria son australians (avans eren anglesos) i costa molt mes d'entendre'ls. Pero motiva mes a estudiar, ja que veig que puc aprendre mooooolt mes!!

Ja vaig comentar que vam estar bastants dies buscant pis... doncs finalment ha donat resultat!!! La Thais va trobar un anunci pel carrer que feia bastant bona pinta i el mateix dia ja pagavem la fiansa, aqui no et pots adormir perque els pisos volen!!! M'hi trasllado el dia 17. Ahir ja vam fer la inauguracio!! El pis es una mica estrany ja que te una bona terrassa, una piscina comunitaria, un petit gimnas comunitari, molt d'espai... pero en canvi no tenim llits, nomes un matalas al terra, la nevera es minuscula pels 7 que estarem al pis, hem de compartir 4 claus entre tots (sabent lo absent-minded que soc jo segur que sera un problema)... ja us ho anire explicant.

Pel que fa a la feina m'estic posant les piles perque aquest mes es crucial, encara que es veu complicat. Pero es questio d'intentar-ho com sigui!!! See you mates!!

La Melbourne Cup

Doncs per aquí baix estan tots una mica tocats de l'ala... un bon exemple n'és la Melbourne Cup!! Es tracta ni més ni menys que d'una carrera de cavalls, la més famosa del pais, que només es fa un cop a l'any i que fa que es pari tota Austràlia durant un quart d'hora tansols per veure els dos minuts de cursa... Així que tothom va a treballar ben modat, com marca la tradició i a les 3:50 cap al Pub a veure la carrera!!! Evidentment, l'escola no podia ser menys i quasi tots els estudiants, a partir de dos quarts de tres, vam canviar les classe pel Pub!! Avans però vam tenir la oportunitat d'apostar per algun dels cavalls, ja que aquesta és la gràcia de la cursa, és clar... només us diré que s'arriben a apostar en tot Oz (Australia en slang) milers de millons de dollars!!! Doncs això que estan una mica pirats!!

El meu cavall no va quedar ni entre els 10 primers... aquests són alguns dels meus companys de classe tot veient la carrera: en Tomas (Txec) en Sun i en Harry (Koreans).

HALLOWEEN!!!

Perdoneu-me per no haver escrit ultimament però vaig una mica de cul... i l'internet no és barat que diguem.

El tema és que ara tinc masses coses per explicar i no sé per on començar!! Per exemple dient que el meu primer Halloween va ser genial, no em vaig poder disfressar degut a la falta de recursos però va ser un dia molt interessant... El cap de setmana va començar amb uns Catalans que van apareixer dijous pel Hostel, el Marc i l'Adri, els dos de Barcelona. Ell venia de fer la volta a Australia en furgoneta, ja us ho podeu immaginar... Amazing!!! M'hagués pogut estar hores escoltant les seves anècdotes. Així que el dia següent vam anar a l'Ivi Club, un dels night clubs més famosos de Sydney, on vam coincidir amb molta gent de l'escola. A l'Ivi s'hi ha d'anar modat així que em vaig posar la camisa i el Marc em va haver de deixar unes nautiques, ja que només tinc les meves bambes aquí i no m'haguéssin deixat entrar... ells han marxat cap a Tasmania i Nova Zelanda, així que m'ha deixat les sabates fins que torni a Sydney per passar el Nadal, molt gran!!! Va ser una bona nit, així que l'endemà em vaig llevar tard sense saber massa què fer i després de dinar i prendre una mica el sol a la "rooftop" en Miquele i en Ricardo (dos italians del hostel), juntament amb la Karen (una noia alemana que tot just aquesta setmana comença l'escola), em van proposar d'anar a passar la tarda a Coodgee, una platja al Sud de Sydney. Em va semblar un bon plan, així que hi vam fer cap. Pel que he vist de moment és una de les meves platges preferides, tot i que no són gaire espectaculars per aquí.... aquí en teniu algunes fotos.

Després de fer una volta per la platja vam decidir tornar cap al hostel on hi havia una Barbaque per Halloween, aquí fan barbacoes per tot!!! Però vam arribar tard i no hi havia massa ambient. Així que juntament amb en Laurent, després d'una bona dutxa, ens en vam anar a sopar a un restaurant japonès. La veritat és que era bastant diferent del que estem acostumats, és una barreja de picant, noodels, carn adobada, fideus d'arros i especies varies... portant el nostre vinet (ja que aquí hi ha molts restaurants que a la porta hi posa BYO, que enlloc de ser biologic és "bring your own" i pots portar el teu vi). Un bon sopar amb una llarga sobretaula, parlant de lo molt que s'assemblen les cultures Italiana, Francesa i Catalana... i les diferents llengües (tot en anglès, és clar...).

Amb el sopar encara a la panxa, amb en Laurent, vam haver de córrer per anar fins al centre i agafar un bus que ens havia de portar a una festa al nord de Sydney... va resultar que era una casa amb un jardí fantàstic i unes vistes esplèndides d'una de les badies de la ciutat, amb els seus barquets de vela. Vam arribar una mica tard, ja que aquí les festes comencen cap a les 8 del vespre i ja eren les 2 de la nit!!! Així que la festa es va allargar fins a la matinada tot ballant a la llum de la lluna amb zombies, vampiresses i homes llop... Aauuuuuuhhh!!!