Fent una ruta de dos dies amb moto pel nord de Thailandia (Chiang Mai-Pai-Mae Hong Son) entre les montanyes, amb en Max, holandes de Rotterdam que viu a Barcelona... Unbelivable!!!
dilluns, de març 22
dimecres, de febrer 24
Adelaide: the couch surfing project!!
Només fa dues setmanes i mitja que vaig deixar Adelaide però sembla que faci un mes sencer!! Adelaide és la capital de l'estat de South Austràlia i en realitat, per la majoria de viatgers no és molt més que una parada en el camí entre Melbourne i el red center o Perth... La veritat és que és molt tranquila, no hi ha masses coses a visitar, però definitivament es un bon lloc per viure si fuges de la gentada de les grans ciutats com Sydney o Melbourne, o de la bogeria turística de la costa est. El centre és petit i ben delimitat, tot envoltat de parcs i jardins i separat del nord per un riu artificial que mantenen sempre ple amb una presa, on la gent passeja tranquilament per la riba o rema en barquetes de lloguer. La resta de la ciutat s'extén quilòmetres enllà en forma de suburbis formats de petites cases familiars amb el seu jardinet i algunes botigues bàsiques al voltant!!
Ja veieu que pinta molt "quite", i és així... pero els ciutadans d'Adelaide li diuen la capital de l'estat dels festivals, tot i que en realitat nomes n'hi ha un de realment important que per mala sort començava unes setmanes més tard que jo arribés! Pero tothom sembla estar esperant un creixement anunciat de la ciutat, tot i que això tindrà segur la pèrdua de la pau que li dona aquest encant... La veritat és que per mi va significar un bàlsam el poder estar a casa de'n Jarred i la Peta, gràcies al couchsurfing. It was like being at home!! Viuen en una petita casa a les afores de la ciutat a uns 15 minuts amb el tramvia, que es el mitja de transport mes comu despres del cotxe, algo antiga (hi havia esquerdes per tot arreu) pero amb un bon jardí. Al principi havia de dormir al terra amb un matalàs perque hi havia un altre noi de Couchsurfing ocupant el llit, en Pavel: un noi Xec, estudiant d econòmiques a Taiwan, que havia vingut per una conferència sobre economia medioambiental, així que cada matí es posava el tratge i quan tornava al vespre agafava el sac de dormir i l aïllant i es posava a dormir al mig del jardí... un paio curiós, després se n anava cap a Sydney tot fent autoestop!!
El millor d Adelaide va ser que vaig poder practicar l anglès i coneixer més sobre la cultura i la forma de vida dels australians, ja que a Sydney poc n havia conegut. Així que em van portar a veure cine a la fresca, sopar amb els seus colegues, descobrir la ciutat, etc. Un dels museus que vaig visitar era sobre art aborígen i va ser una bona introducció a la seva cultura, a més de les xerrades amb en Jarred, que estudia cultura australiana i aborígen a al universitat d Adelaide. La zona també és coneguda per contenir algunes de les millors zones de vins d Austràlia, però degut a problemes meus d organització, finalment no les vaig poder visitar... una pena!! L últim dia vaig fer una escapadeta a la platja a una mitja hora al sud, al suburbi de Brighton, que no era la millor d Austràlia pero em va servir per treure m el mono...
Una setmana després de dubtar entre agafar el Ghan (el tren que atravessa el desert per les antigues rutes de camells que portaven afganesos, per això el seu nom), o l avió, tremolava ja entre les ràfegues d aire calent del desert camí de la següent destinació, Àlice Springs!!! (perdoneu pero no sé trobar l apòstrof).
dimecres, de febrer 10
Brisbane: El Diluvi Universal
Doncs després d'unes hores desitjades de platja i una hora i mitja de bus, vaig arribar de nit a Brisbane, la capital de l'estat de Queensland!! Per primer cop des de que vaig arribar fa ja 4 mesos, em trobava sol a Austràlia i vaig decidir tirar per lo fàcil i llogar una habitació al YHA (youth hostels Austràlia). Després de fer el check-in vaig anar directe a l'habitació on m'esperaven 3 companys més, dos dels quals eren Noruecs i l'altre Alemany... és a dir de clima fred, mai millor dit perquè els nòrdics eren d'un petit poble a dalt de tot tocant amb la frontera russa, on ara mateix estan ni més ni menys que a -30ºC!!! I perquè us explico això? Doncs perquè pels 3 resulta que el clima era massa càlid i m'he passat les 4 nits barallant-me amb l'aire condicionat, cada vegada el mateix, posaven l'aire condicionat a tope i allò semblava Noruega... El hostel era de lo més modern i inmens!! La primera foto que veieu és del terra de l'ascensor, a mida real... impacta eh!!!
El dia següent em va respectar prou i vaig poder visitar la ciutat, tot passejant pel centre i el Botanic Garden (que ja comença a ser tradició ja que el pots trobar a totes les ciutats d'Austràlia). Brisbane, com totes les ciutats australianes, està distribuïda amb el centre comercial i econòmic, amb els alts edificis d'oficines, i kilòmetres al voltant de petites cases residencials... Així que un cop vist el CBD, vaig anar cap a chinatown (un altre clàssic australià) on vaig dinar uns fried noodles per un preu més que acceptable. Per la tarda vaig visitar Fortitude Valley, el barri bohemi de Brisbane i ja estava tot vist!! La veritat és que és una ciutat algo avorrida de visitar...
Llavors va començar a canviar el temps i a caure el Diluvi Universal, a ràfegues ja que és subtropical i és en plan monsó!! Així que a part de no saber que fer a la ciutat, totes les meves il·lusions de veure les tan famoses illes de Fraser i Withsundays es van anar esfumant amb cada litre d'aigua que queia sobre la ciutat i amb elles em van entrar els dubtes de on anar... Mentres vaig conèixer el Jose Maria i la Montse, catalans de Sabadell, que portaven 4 mesos viatjant per Xina, Japó, Thailandia, Malaysia i Austràlia!! La veritat és que vaig tenir sort de poder compartir aquests dies amb ells, ha estat un plaer passar tantes hores xerrant amb ells... Espero que tinguin molta sort per Nova Zelanda i Estats Units!!!
Finalment després de molts dubtes i donar-hi moltes voltes, vaig canviar tots els plans, comprar un vol cap a Adelaide i contactar a correcuita uns quants couchsurfings, que tot i que fent-ho a última hora em pensava que no sortiria res, la meva sort va canviar i en Jarred em va convidar a casa seva...
Però l'últim dia semblava que feia bon temps i vaig decidir fer cap a l'Australian Zoo... xo després d'una hora de tren, arribo i em comença a caure el monsó altre vegada!! Vaig imaginar uns moments pagant 50 dollars per trobar tots els animals amagats i jo remullant-me... així que vaig menjar uns fish & chips i cap a Brisbane altre cop!! Però mirant la part positiva al menys vaig veure com és la vida en un poble perdut a Queensland...
Byron Bay: el hippiesurfista
Doncs això ja ha començat!! Bé en realitat ja fa una setmaneta que estic recorrent aussie land però no he tingut massa accés a internet, així que començaré per l'inici... Byron Bay. El Dimarts pel matí vam acabar de fer les maletes a correcuita sense saber massa què posar-hi (perquè amb la diferència de climes que hi ha a Austràlia és difícil d'escollir). Així que amb un sobrepès considerable a l'esquena cap a la 1 del migdia ens despedíem el Laurent i jo de la resta de companys de pis per agafar el xarter cap a l'aeroport. La nit abans ja em vaig despedir dels amics tot sopant a una restaurant xinès (the noodles house). El vol era només d'una hora i ens portava a Ballina, un petit poble al sud de Byron.
El hostel ens va sorprendre d'entrada, amb tot de petites habitacions que donaven directament a una àrea comuna al voltant d'una piscina... tot amb una ambient surfista, però bastant tranquil ja que no havíem agafat el més barat per no estar rodejats d'adolescents amb ganes de festa i borratxera el que és bastant corrent de veure per aquí... El poble és bastant petit i tot es basa en un carrer principal que va fins a la platja i on es troben la majoria de botigues hippies i surfers. De seguida es respira la calma del lloc i el bon rollo general.
Per la nit vam descobrir que l'Esther, catalana amiga de la Rosanna que va estar uns dies visquent al pis de Sydney amb nosaltres, vivia a la casa del costat del hostel, ves per on!! Així q després de sopar vam fer cap a el Chiquie Monkeys, el pub més conegut del poble... us resumiré ràpid el que ens vam trobar: era la Bar Coyote night!! Nens i nenes (no m'atraveixo a dir nois i noies) pujats a les taules fent proves estúpides com ara representar les màximes postures sexuals en un minut, o aconseguir peces de roba de la resta de la gent del pub, a mi em va venir una adolescent cridant histèrica perquè li donés els meus pantalons... evidentment la resposta va ser NO. No vam durar gaire en aquesta atmosfera massa carregada d'hormones. Els dos dies següents ens vam dedicar a recórrer la costa i Cape Byron, amb no gaire bona sort ja que ens va ploure cada dia, encara q poc (scattered showers). Les platges no estàn malament però és perfecte per surfejar-hi, xo no per banyar-se ja que hi ha moltíssima corrent i fortes onades (al final encara no m'he decidit a surfejar...). Sabeu que a Byron Bay és un dels llocs on hi ha més taurons de la costa est d'Austràlia? Ja podeu imaginar que estava una mica acollonit per banyar-me però quan veus tota la gent fent surf al final te n'oblides i t'hi acabes ficant de cap...
Parlant de caps, Cape Byron és el punt més a l'est d'Austràlia!! S'hi pot fer un trekking d'unes 2 hores que val bastant la pena per les vistes i el parc natural que travessa, al punt més alt hi ha un far que vigila la costa i que es pot veure des de Byron Bay de nit on és fantàstic passejar per la platja tot observant les estrelles del sud... Aprop hi ha Nimbin, una comunitat hippie que s'ha convertit en un centre turístic i cada dia surten hippie-busos cap allà per passar el dia, però al final no vam trobar la motivació per anar-hi, ja que hi ha pocs més alicients que la de fumar i passejar...
Divendres el Laurent havia de tornar a Sydney i jo no tenia clar si quedar-me més dies però després de les repetides pluges vaig decidir continuar el viatge encara que començava a intuir el que m'esperava més al nord...
dimarts, de febrer 2
Bye Bye Sydney!!
Live changes... Doncs això, quan ja ens hem adaptat a un lloc a la seva gent, platges, pubs, clima, llavors toca canviar! Aprofito les últimes hores de internet gratis per escriure al blog i explicar-vos que m'he estat despedint de Sydney aquests dies i de tots els amics que he fet, buen0 dels que encara queden per aquí, ja que en poques hores seré a Byron Bay. Es tracta d'una petita vila a una hora i mitja amb avió al nord de Sydney, amb ambient hippie, surfistes i estupendes platges... Ahir vaig fer "l'últim sopar", vaig acabar la feina el divendres i ara em despediré del pis on m'he sentit com a casa durant els últims dos mesos i mig.
Les oportunitats de feina a New Zealand sembla que són tan poques com a Austràlia, tot i que estic en contacte amb una bodega australiana que està interessada en mí, però no tinc clar si podré resoldre el tema de la visa.
Ara mateix els plans són fer una ruta per la costa est d'Austràlia, passant per Byron Bay, Brisbane, Fraser Island i Withsunday islands, entre d'altres... així que ja us aniré informant de tot. Ara em poso la motxilla a l'esquena i marxo corrents cap a l'aeroport amb en Laurent que estarà amb mí fins divendres!!
dimecres, de gener 20
The Blue Mountains
Les Blue Mountains es troben a uns 50 km a l'oest de Sydney. Inclou 7 parcs naturals i estan considerades Patrimoni de la Humanitat. La principal ciutat és Katoomba, des d'on surten una gran quantitat de rutes i es pot disfrutar d'algunes de les millors vistes de la zona.
Aquestes montanyes van ser havitades milenis avans de la colonització europea el 1788, per aborigens australians i en els últims anys s'ha retornat les terres a la comunitat aborigen, la qual es beneficia de la gran quantitat de turisme que hi ve cada any. Inicialment els colonitzadors europeus les van considerar impenetrables amb la intenció de disuadir els presos d'escapar. Actualment és una de les escapades preferides de la gent de Sydney, ja que s'hi pot arribar amb tren en 2 hores i és totalment accessible a peu des del poble de Katoomba, on es pot dormir en diferents albergs ben equipats.
Això mateix és el que vam fer la setmana passada amb el Guillaume, la Camile i la Caroline (tots 3 francesos companys de pis). No tenia clar si valia la pena anar-hi perquè havia sentit alguns comentaris negatius però res més lluny de la veritat, em va encantar!! Es tracta de montanyes plenes d'eucalyptus, penyasegats, cascades i una atmosfera màgica que atrapa als amants de la montanya... tot i que no és massa elevat, el punt més alt es troba a 1190 metres sobre el nivell del mar. Vam passar els dos dies caminant, disfrutant de les vistes, banyant-nos en les cascades i els rius i pujant i baixant mooooltes escales, ja que és la única manera de atravessar els penyassegats!!! Per tornar l'últim dis vam decidir agafar el cableway (funicular) ja que les nostres cames ja no donaven de si... La veritat és que les fotos parlen per si soles així que us en poso una petita dosis al blog i la resta al Picasa.
El nom de Blue Mountains es deu a la dispersió de la llum quan atravessa les emanacions dels eucalyptus... donant un toc blavós tot i que a vegades costa d'apreciar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
